"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 10 de febrer del 2013



NO FOTIS, NO T'HAS DISFRESSAT?



Vaig néixer a una ciutat on no hi havia massa tradició del Carnaval. Tot es reduïa a el dia que sortia el Rei Carnestoltes, l'enterrament de la sardina i a algunes festes de disfresses més aviat de caire privat. Poca cosa més. 

Avui en dia, en llegir el cartell de festes de l'actual Carnaval, veus que fan una festassa  durant una setmana sencera tan plena d'activitats que n'hi ha per preguntar-se si es tracta de la mateixa ciutat.

Aquest any han proclamat Rei al Carnestoltes XXXII i va  acompanyat per la Concubina XIX, així que ja es veu que han tingut uns anys per organitzar el sarau i anar-lo ampliant any rera any. Per això mateix és fàcil pensar que abans del Carnestoltes I poca cosa hi havia i crec que demostra, tot i que més d'un estarà en contra, que trenta-dos o dinou anys  no són suficients ni vàlids per afirmar la tradició d'aquesta festa que tan proclamen a tort i a dret en la qual hi té cabuda fins i tot un concurs de Drag Queens. Pura tradició, és clar.

Ara visc a una altra ciutat més petita que la natal però amb una forta tradició pel Carnaval. Aquesta ciutat té tradicions que van molt més enllà que els trenta-dos anys que us comentava. Tradicions populars que es mantenen tot i haver passat els seus més i els seus menys, ja que estic parlant d'un poble que va créixer molt en habitants i ha acabat sent una ciutat prou gran com perquè certes activitats carnavalesques molt tradicionals i populars, fins i tot, s'hagin prohibit per les bretolades del públic participant. Una autèntica llàstima.

Les dues ciutats tenen poc en comú. De fet potser només comparteixen el fet d'estar en territori català i ubicades al costat del mar. Ara bé, aquests dies han compartit alguna cosa més: els carrers de les dues s'han omplert amb activitats (amb tradició o no) carnavalesques i, sobretot, amb gent vestida amb les més variades disfresses passejant a tothora amunt i avall.

No cal que digui que alguns abillaments fan molt de goig però altres, més aviat tenen molt poca gràcia. Però això és igual, el que compta és disfressar-se ni que facis una mica de pena, ja sigui a la feina, al súper o al carrer. T'has de disfressar! 

No sabria dir-vos si aquesta fal·lera per disfressar-se té a veure amb la globalització. Potser sí, perquè jo diria que les tradicions, de globals, no n'han estat mai, més aviat eren d'aquelles que deien allò d'ostes vingueren que de casa ens tragueren

Qui ho vulgui entendre, que ho entengui i qui no, que s'hi posi fulles. Així podrà dir que va disfressat d'arbre.

9 comentaris:

  1. Així doncs res de disfressa? ningú t'ha convençut? ni el teu marit?

    ResponElimina
  2. Pons007:

    El meu marit dius?

    Faria falta alguna cosa més que un marit perquè em convenci per disfressar-me.

    Potser un cataclisme, però, vaja, un marit segur que no.

    ResponElimina
  3. Jo tampoc sóc de disfressar-me.
    Dit això: el Carnestoltes és una festa religiosa per a no religiosos. És a dir, es fa disbauxa perquè hi haurà abstinència per Setmana Santa.

    Tinc pendent parlar sobre la carnavalització de la Setmana Santa i la sacralització del Carnaval.

    ResponElimina
  4. Per mi ha estat un cap de setmana totalment aliè al carnaval, no em diu res i naturalment tampoc no em disfresso. Si puc en fujo, però aquest cop la fugida no era premeditada, fins que em van dir que precisament era el carnaval, però jo ja pensava ser lluny. Al final, sense voler-ho, he ensopegat la rua del poble on "m'amagava", i me l'he hagut de menjar igualment. M'ha seguit sense dir res, ja sigui tradicional com no, que no ho sé. Altra feina tenia.

    ResponElimina
  5. Josep:

    Vols dir que em puc creure això de què no et disfresses? Potser ets dels que es posen una màscara perquè ningú el reconegui i després diu que això no va amb ell. :P

    Esperaré amb candeletes que facis el teu post sacre i carnavaler.

    Xexu:

    El Carnaval persegueix als que, com nosaltes, no ens acaba de fer el pes. Tant és on t'amaguis, sempre et troba. Ja sigui en forma d'arbre, de dimoni, de conillet, de pistoler o, fins i tot, de Rajoy!

    No es pot lluitar contra els elements!

    Penyabogarde:

    He demanat ajuda als "experts" perquè m'aclarissin qui és el tal Sr. Bogarde.

    Un cop informada sobre qui és l'individu en qüestió i tenint en compte la tendència del vostre bloc, no descarto deixar-vos alguna maduixeta per endolcir
    el to d'alguns comentaris, si s'escau, o per provocar una mica gastritis a qui no estigui a l'alçada de penya.

    Si us ve de gust, us remeto al post que vaig escriure. Potser allí expresso clarament el perquè no sabia qui era el Sr. Bogarde.

    Us dono la benvinguda al meu bloc amb un gran petó!

    ResponElimina
  6. Penyabogarde:

    Veig que no s'ha enganxat el link del post al qual us volia remetre. Encara haig d'aprendre molt del món dels blogs!

    Bé, és el del 7 d'octubre de 2012, per si algú estava interessat.

    Muà!

    ResponElimina
  7. ¿Carnaval? No, yo tampoco soy de disfrazarme. Creo sinceramente que las fiestas populares que tienen su razón de ser son totalmente respetables. Lo malo es como comentas cuando las cosas se desmadran y la gente pierde la perspectiva o directamente el sentido común. Por no hablar de cuando les da por justificar como bien cultural. Lo que en otras circunstancias y tratándose de otros países sin duda aquí calificaríamos de barbaridades.

    ResponElimina
  8. En tot cas em disfresse a la feina.

    ResponElimina
  9. Juan Andrés Estrelles:

    Benvingut al meu blog!

    Veig que, comptant-te a tu, podríem fer colleta amb el tema del Carnaval i les disfresses i m'agrada saber que no estic sola i que tinc companyia. :))

    Espero tornar-te a veure per aquí ben aviat, seràs benvingut sempre que vulguis.

    Un petó!


    Josep:

    A la feina em sembla que tots anem una mica disfressats.

    ResponElimina