NO FOTIS, NO T'HAS DISFRESSAT?

Vaig néixer a una ciutat on no hi havia massa tradició del Carnaval. Tot es reduïa a el dia que sortia el Rei Carnestoltes, l'enterrament de la sardina i a algunes festes de disfresses més aviat de caire privat. Poca cosa més. 

Avui en dia, en llegir el cartell de festes de l'actual Carnaval, veus que fan una festassa  durant una setmana sencera tan plena d'activitats que n'hi ha per preguntar-se si es tracta de la mateixa ciutat.

Aquest any han proclamat Rei al Carnestoltes XXXII i va  acompanyat per la Concubina XIX, així que ja es veu que han tingut uns anys per organitzar el sarau i anar-lo ampliant any rera any. Per això mateix és fàcil pensar que abans del Carnestoltes I poca cosa hi havia i crec que demostra, tot i que més d'un estarà en contra, que trenta-dos o dinou anys  no són suficients ni vàlids per afirmar la tradició d'aquesta festa que tan proclamen a tort i a dret en la qual hi té cabuda fins i tot un concurs de Drag Queens. Pura tradició, és clar.

Ara visc a una altra ciutat més petita que la natal però amb una forta tradició pel Carnaval. Aquesta ciutat té tradicions que van molt més enllà que els trenta-dos anys que us comentava. Tradicions populars que es mantenen tot i haver passat els seus més i els seus menys, ja que estic parlant d'un poble que va créixer molt en habitants i ha acabat sent una ciutat prou gran com perquè certes activitats carnavalesques molt tradicionals i populars, fins i tot, s'hagin prohibit per les bretolades del públic participant. Una autèntica llàstima.

Les dues ciutats tenen poc en comú. De fet potser només comparteixen el fet d'estar en territori català i ubicades al costat del mar. Ara bé, aquests dies han compartit alguna cosa més: els carrers de les dues s'han omplert amb activitats (amb tradició o no) carnavalesques i, sobretot, amb gent vestida amb les més variades disfresses passejant a tothora amunt i avall.

No cal que digui que alguns abillaments fan molt de goig però altres, més aviat tenen molt poca gràcia. Però això és igual, el que compta és disfressar-se ni que facis una mica de pena, ja sigui a la feina, al súper o al carrer. T'has de disfressar! 

No sabria dir-vos si aquesta fal·lera per disfressar-se té a veure amb la globalització. Potser sí, perquè jo diria que les tradicions, de globals, no n'han estat mai, més aviat eren d'aquelles que deien allò d'ostes vingueren que de casa ens tragueren. 

Qui ho vulgui entendre, que ho entengui i qui no, que s'hi posi fulles. Així podrà dir que va disfressat d'arbre.