"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 2 de juny del 2013

AL MATÍ





Aquest matí ja no hi eres,
només les sinuoses arrugues del llençol
em permeten recordar-te,
perquè desprenen la flaire del pretèrit massa recent
i tenen, encara, barrejats dins la cendra clara,
contorns, secrets i clarobscures imatges.

Aquí, ara em sotja una solitud manyaga
que ha vingut per consolar-me,
que ocupa el teu espai, prop la finestra mig oberta,
a recer d’una pluja fina que copula amb el mar,
amb un aire suau que els fa de guaita.

Ara que ja no hi ets,
les paraules són paraules,
i les promeses, delers inimaginables;
ara que has esborrat el context
que fa de la metàfora
una esclava de les nostres passions
i que fa purs els nostres actes.

M’ha decebut retrobar mans òrfenes, abandonades,
pell freda i que han fugit els nostres astres;
malgrat tot, el sol em dibuixa un vestit,
m’escomet, altre cop, per desvetllar-me.

Un dia més que s’enceta per anar a finir,
empès per un de més jove que l’encalça;
dins el pensament, flueixen les lletres del poema
sobre un cos que vagareja,
confesso i sé que existeix una distància;
tot i així, frisso perquè el fet de recordar
no resulti necessari,
i que cada endemà,
quan el sol badalla,
pugui romandre al teu costat,

fruint de l’esguard silenciós d’una dolça mirada.

14 comentaris:

  1. L'atracció es fa necessària davant d'aquests records de nits de passió. Toca fer-los realitat tant sovint com es pot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El repte és descobrir la passió en cada racó de la nostra quotidianitat i fer-la tan real com es pugui.

      Elimina
  2. Ara t'atreveixes amb la poesia i tot... com sempre dics, a mi la poesia no m'arriba massa però la teva s'entén força, i com sempre no sabrem si és basat en la realitat o pura invenció. Amb tu no se sap mai!

    ResponElimina
  3. Et deixo la resposta oberta perquè així la teva imaginació triï l'opció que més li agradi: ficció o no ficció?

    I sí, en qüestions de llengua escrita m'atreveixo amb tot. Un cop, fa uns quants anys, fins i tot vaig escriure el text d'un anunci publicitari d'una empresa que es dedicava a l'esbarjo infantil. Estava escrit en 1r persona, per tant, jo era un nen d'uns cinc anys. La realitat sempre supera la ficció!! :P

    ResponElimina
  4. Mentiria si digués que no m'he fixat en la foto que en el text. ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. És suggeridora, oi?
      L'he posat com a esquer per als que no us fa patxoca l'estil poètic.
      Pel que veig, sembla que ha funcionat. ;)

      Elimina
  5. M'agrada molt quan diu: "el sol em dibuixa un vestit,
    m’escomet, altre cop, per desvetllar-me". És molt poètic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fons és una manera poètica de dir que "la veu interior" del poema és molt dormilega, jajaja...
      Me n'alegro molt que t'hagi agradat. Gràcies!

      Elimina
  6. La poesia em sembla el gènere més difícil de tots, i tu te'n surts prou bé. Molt i molt bé, diria jo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sícoris, però no sempre me'n surto "prou bé". De fet unes vegades el text em surt millor i d'altres va directament a les escombraries perquè no hi ha per on agafar-lo i me'n adono de seguida. Ara bé, des sempre he jugat amb les paraules i els sentiments que em traspuen. En gaudeixo molt i amb això en tinc prou.

      Elimina
  7. "Frisso perquè el fet de recordar no resulti necessari"

    i només calgui fer-ho quan plagui. Preciós poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que si no plau, millor no fer-ho. No trobes que no cal fustigar-se vanament? :))
      Moltíssimes gràcies pel teu elogi!

      Elimina
  8. Compte amb dormir amb el cul a l'aire que aquesta primavera està boja.

    ResponElimina
  9. Ho tindré amb compte, per si de cas!

    ResponElimina