"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 21 d’abril del 2013

FUROR!
 (per escriure un llibre i explicar l'experiència maternal o paternal)




Com cada any, s'apropa Sant Jordi i la televisió, la ràdio i la premsa s'omplen d'anuncis per mostrar novetats editorials de tota mena als lectors de totes les edats. La tradició del llibre i la rosa  per Sant Jordi està molt arrelada a la nostra terra i segurament dimarts que ve totes les rambles, places i carrers dels pobles i de les ciutats catalanes estaran plenes de gent triant i remenant llibres per totes les parades muntades per les llibreries locals.

Una rosa i un llibre, una tradició molt bonica però, que ningú s'enganyi, una tradició que tampoc s'escapa de l'anhel d'extreure'n cert benefici econòmic per part dels que es dediquen al negoci dels llibres i de les flors.

Del negoci de les roses, o de les flors en general, no en parlaré, ja que el desconec completament. Del negoci de les editorials no cal saber-ne massa per endevinar com funciona. Però pels més despistats en el tema, només explicaré una realitat que m'ha semblat curiosa, si més no. Després, que cadascú pensi el que vulgui.

Aquests dies previs al Sant Jordi, m'ha sorprès descobrir l'autèntica proliferació esdevinguda en relativament poc temps de llibres escrits per personatges coneguts del món audiovisual, del món de les arts escèniques, del món de la moda, del món del paper couché i del món en general, perquè es veu que algun ull clínic del món editorial ha vist el filó en el fet que un conegut famós expliqui la seva experiència amb això de la maternitat o de la paternitat.

Doncs a aquesta innocent tendència per explicar amb una necessitat imperiosa què es sent quan ets pare o mare s'hi ha apuntat gent com l'excèntrica Bimba Bosé (Y de repente soy madre), o la pijíssima Carla Goyanes (Coaching para mamàs), o la televisiva Agnès Busquets (Mare en pràctiques), o el polifacètic Lluís Gavaldà (El pare que et va matricular), per citar-ne uns quants d'àmbits ben diversos.

Bé, com es pot comprovar, parlem d'escriptors de gran prestigi i solvència, amb una reconeguda trajectòria literària, que de ben segur deuen fer una reflexió filosòfica i mèdica sobre la petjada psiquico-física que deixa la maternitat o la paternitat en l'ésser humà.


Perdoneu, però algú ho havia de dir!!


11 comentaris:

  1. la llàstima de les editorials és el fet de que es mouen per interès econòmic i abans de publicar alguna cosa bona és decanten per publicar gent que ja té cert renom i algunes vegades no saben ni escriure.

    ResponElimina
  2. Em sembla que això ja fa anys que va, almenys jo ja havia vist llibres d'aquests, pel mateix Lluís Gavaldà, crec. També del Berto Romero, i si penséssim segur que ens en sortirien més. Quin malson, però el pitjor del cas és que hi ha gent que llegirà aquests llibres. Bé, potser el pitjor del cas, com dius tu, és que algú ha decidit publicar-los. Els camins de les editorials són inescrutables...

    ResponElimina
  3. Joan:

    No sempre el talent està darrera del renom. Però està clar que el renom aporta calaix i sembla que l'interès, ara per ara, és només aquest. Una autèntica llàstima!

    ResponElimina
  4. Xexu:

    Hi ha un bon reguitzell d'individus que sembla que només viuen d'això i cada cop que arriba Sant Jordi es veu molt clar. Tal com dius, el pitjor de tot és que després acaben sent èxits de vendes.
    Aix... tenim el que ens mereixem! :(

    ResponElimina
  5. No deixis passar el llibre de moda d'aquest Sant Jordi: "Pons i la paternitat", evidentment un llibre totalment de ficció

    ResponElimina
  6. Ara mateix vaig a encarregar-lo i que me'l reservin, no fos cas que demà s'esgotés. No voldria pas perdre'm una perla com aquesta, segur que no té pèrdua!! :))

    ResponElimina
  7. Els "negres" ha hagut d'acompanyar a les embarassades a fer-se les ecografies, a les sessions de preparació i al part fins i tot, per tal d'estar ben documentats a l'hora d'escriure'ls

    ResponElimina
  8. Doncs espero que els paguin bé, perquè aguantar aquests rotllos si no et van massa...
    Bé, per això ho fan els "negres". Potser fins i tot són els que realment estan embarassats i donen a llum i no ho sabem. T'imagines? Quin escandol!! ^^

    ResponElimina
  9. Una ment malèfica tria quins llibres hem de comprar per Sant Jordi. I encara ens sembla que escollim lliurement!

    ResponElimina
  10. Com diu el Xexu, el Gavaldà és reincident. Llàstima!, amb el munt de cançons boniques que ha fet i caure en aquest intrusisme patètic. No sé si ho fa per calers, igual resulta que els dóna als pobres, però de tota manera ser tan pesat és imperdonable.

    ResponElimina
  11. Loreto:

    De lliures, per desgràcia, no en som gaire, tot i que ens creiem que ho som moltíssim. Que ingenus!

    Cafè:

    Fa uns quants anys el vaig conèixer personalment i llavors no hagués pogut ni tan sols imaginar que algun dia cauria en el parany de l'exaltació de la paternitat. I molt menys aprofitant-ho com a modus vivendi!
    Com canvien, alguns.

    ResponElimina