"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 24 de març del 2013

Relats Conjunts

GRAFIT






Hi havia una vegada tres porquets que vivien plàcidament en una granja d'un poble prop de les muntanyes. Era una vida tranquil.la on gaudien de la terra, dels arbres, de les flors i de la companyia dels altres animals mansos de la granja. 

Ben aviat la granja va deixar de ser productiva i les coses van començar a anar maldades, així que, adonant-se del fosc futur que els esperava als tres porquets, els seus pares van decidir traslladar-se a la gran ciutat, pensant que potser així els seria més fàcil trobar noves oportunitats laborals per a tota la família.

Els tres porquets van patir molt el canvi, sobretot quan van començar a descobrir un concepte que abans, mentre eren a la granja, no haguessin pogut ni tan sols imaginar: la maldat.

Van haver de llaurar amb les befes, les baralles, la delinqüència, les violacions, l'alcohol,  les drogues, la prostitució i totes les humiliacions hagudes i per haver que conviuen en els carrers de qualsevol gran ciutat. 

Tot i plorar moltíssim, sabien que havien de fer-se més forts davant totes aquelles misèries, així que es van posar una cuirassa a prova de sentiments i d'emocions i, fent pinya tots tres, van aconseguir fer-se un lloc destacat entre els delinqüents urbans més temuts utilitzant les mateixes armes que altres havien utilitzat per vexar-los.

Un any després d'haver arribat a la gran ciutat, un col·lega de la colla que traficava amb substàncies il·legals i que també era conegut pels seus originals grafits va dedicar-los un d'especial per a ells, com a mostra de bona amistat. El va pintar a la paret de davant de casa seva, perquè així els seus tres amics cada dia poguessin veure amb orgull la seva  pròpia imatge.

En veure el grafit, els tres porquets van haver de fer un gran esforç per dissimular la tristor que els ennuegava els ulls.


(Aquesta és la meva aportació a la proposta dels Relats Conjunts)




Aportació als Relats Conjunts.

11 comentaris:

  1. Ostres... és un conte que es podria explicar perfectament als infants (i als grans) per mirar de no deixar-se endur per totes aquestes coses que dius...

    M'ha semblat molt trist, però molt ben escrit :-)

    ResponElimina
  2. Oh, moltes gràcies, Assumpta! T'agraeixo el comentari i aprofito per donar-te la benvinguda al meu raconet particular. :)

    ResponElimina
  3. malgrat l'éxit el passat sempre et provoca una sensació de tristor quan ho has passat malament.
    Bon relat

    ResponElimina
  4. Joan:

    A mi em fan llàstima. Pobrets, eren tres innocents porquets i mira en què s'han transformat!
    Me n'alegro que t'hagi agradat!

    ResponElimina
  5. Felicitats, aquest conte es mereix un premi.

    ResponElimina
  6. Ei, t'hi has decidit al final! Molt bé, molt bona estrena. Una evolució del conte dels tres porquets molt ben executada. I una bona lliçó per ells, no crec que els fes massa gràcia descobrir en què s'havien convertit. De vegades necessitem que algú ens ho faci veure des de fora. Molt bona, Marion!

    ResponElimina
  7. Trist. Reflecteix molt bé el que els passa a molts d'adolescents que arriben a una Ciutat.

    ResponElimina
  8. Trist. Reflecteix molt bé el que els passa a molts d'adolescents que arriben a una Ciutat.

    ResponElimina
  9. Bé, no crec que les ciutats siguin tan perverses per sí mateixes sinó que aquests tres porquets devien trobar males companyies!

    Espero que aviat recuperin la seva tonalitat rosada. Molt bon relat, amb missatge inclós.

    ResponElimina
  10. Han passat d'un entorn idÍl·lic a un de poc agraït. Esperem que sense perdre les arrels, trobin tota la humanitat que també hi ha a les ciutats.

    ResponElimina

  11. Montse:

    Moltes gràcies! Estaria encantada de rebre un premi! Això sempre agrada a tothom!

    Xexu:

    Des de fora les coses sempre es veuen més fàcilment. Des de dins... bé, de vegades alguns estan tan enfeinats amb ells mateixos que de vegades perden la perspectiva de tot plegat. Els amics, d'una manera o d'una altra, sempre ajuden a prendre consciència de la situació. Ni que sigui mitjançant un grafit.
    Ah, t'agraeixo especialment que m'animessis a participar a Relats Conjunts. Una interessant i bona experiència! Gràcies!! ;)

    Totvedudol:

    Transitar per l'adolescència sempre és difícil. Si a més a més hi ha un canvi d'aquesta mena, s'ha de fer el cor ben fort i no perdre ni els ànims ni l'humor, perquè a la vida no tot és de color rosa i els joves adolescents, molts cops, són els últims d'adonar-se'n.

    Loreto:

    Tens tota la raó del món. Els perills es poden trobar tant a la ciutat com al camp, no volia pas fer un al.legat contra les ciutats. Només que en veure el grafit, mira, em van venir al cap els tres porquets i llavors vaig decidir escriure la història.
    Si hi hagués una segona part, et ben asseguro que els faria transformar de nou en allò que mai van deixar de ser: innocents i de tonalitat rosada. :)
    M'alegro que t'hagi agradat el relat, gràcies!

    Rafel:

    Sóc una urbanita de soca-arrel i considero que tinc qualitats molt humanes en el sentit positiu de la paraula. I com jo moltíssima gent que conec i de la qual m'envolto sempre que puc. Evidentment fujo d'entorns tòxics, però no oblidem que al camp també es poden trobar.
    Cadascú ha de ser ben lliure per triar el camí que vol seguir. Desgraciadament els tres porquets no van poder triar. Potser en un altre conte...


    A tots els que és el primer cop que visiteu Gust de Maduixa, us dono la benvinguda i us agraeixo moltíssim la vostra visita al bloc. Us convido a tornar-hi sempre que us vingui de gust. Sereu sempre molt benvinguts!
    Moltes gràcies!!

    ResponElimina