"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 17 de març del 2013

LA FAMÍLIA UNIDA



Aquesta setmana, en Joan Piqué, pare del jugador del Barça Gerard Piqué, va presentar a La casa del llibre de Barcelona la seva segona novel.la, Fantasmes del passat. L'autor va estar acompanyat en tot moment pel seu fill i la seva jove, la cantant colombiana Shakira, entre d'altres amics relacionats amb el món futbolístic i periodístic.

De fet, la presentació va ser conduïda pel periodista Jordi Basté, així que, valorant el rebombori mediàtic organitzat i el que suposa a nivell publicitari, al Sr. Piqué li ha sortit a compte ser el pare d'un dels cracks del Barça i tenir per jove a una cantant famosa, tant si en realitat té talent literari com si no en té.

I potser en té, ja que aquesta és la segona novel.la que escriu. Però no és l'únic, fins i tot el seu fill, en Gerard, posseeix talent per la literatura. Ell va ser el primer de la família que el va voler mostrar a la societat amb la publicació del volum biogràfic Viatge d'anada i de tornada. Es veu que és qüestió de genètica i ho porten a la sang, no es pot negar.

Ara bé, el meravellós món familiar dels Piqué va molt més enllà dels lligams de la sang, de tal manera que fins i tot arriba a la part política ja que, fa escassament un mes, el sogre del jugador, en William Mebarak Chadid, també es va voler sumar al club dels escriptors de la família en publicar la seva primera novel.la, Al viento y al azar. I per si de cas algú es pensava que la família no estava unida, la seva filla, la Shakira, li va escriure el pròleg. El súmmum del talent!

Essent conscient que el món literari és més aviat restringit si no és que algú et dona un cop de mà i veient  la estreta relació que hi ha entre la literatura i aquesta família, he decidit entrar a formar part del clan familiar per així poder publicar la meva primera novel.la.

L'estratègia a seguir és fàcil: em presentaré com a candidata per a ser la mascota del Milan Piqué Mebarak i com que sóc una gateta preciosa i molt mimosa (només cal que em mireu a la foto per adonar-vos), no es podran resistir als meus encants i passaré a ocupar la vacant. 

D'aquí uns mesos, un cop escrita i publicada la novel.la, iniciarem el tour mediàtic per assegurar-nos el màxim ressò publicitari. Fins i tot he pensat que, per aconseguir encara una més gran repercussió, conduirà la presentació del llibre el mateix Milan. Pot començar per presentar-me com a la seva mascota preferida i, posteriorment, pot fer una exaltació del meu talent literari, per si amb el xou muntat no quedés clar si en realitat en tenia o no.

No sé si a cal Piqué-Mebarak ja hauran començat a ensenyar-li al nadó les síl·labes del meu nom, però haurien d'anar espavilant amb el tema, no voldria pas que, amb els nervis del directe, al nen se li entortolligués la llengua.


Ma-rion, Ma-rion, Maaaaa-rion!!



9 comentaris:

  1. Si te'n surts amb aquest pla tan astut, podràs per allà si necessiten un cangur pel nen o alguna cosa. Si s'ha d'entrar en el món literari, entrem-hi!

    ResponElimina
  2. pot ser molt bon escriptor, no ho dubto però el que si està clar és que entrar en aquest món amb un nom així sota el braç obre moltes portes.
    Si el pla et funciona seràs la gateta escriptora per excelència.

    ResponElimina
  3. Pobre Marion, mira que haver nascut en una familia de mindundis desconeguts...

    ResponElimina
  4. Un bon debat aquest. És lícit aprofitar els contactes? Si ho és, res a dir. La gent ho fa, no? A mi, personalment...em fa caguera. Només de veure'ls em venen ganes de vomitar. Fàstic de nepotisme!

    ResponElimina
  5. Xexu:

    No et preocupis que et tindré ben presesnt. Un cop m'hagi introduït al clan familiar i comenci a desplegat tots els meus encants i talents, será bufar i fer ampolles.
    Ves fent l'esboç de la novel.la, que no t'agafi desprevingut! ;)

    ResponElimina
  6. Joan:

    "La gateta escriptora", això sí que sembla un bon reclam publicitari! Potser ho aprofitaré i tot, jajaja...


    Pons007:

    Desconeguts potser sí, però nindundis et ben asseguro que no. A veure si t'hauré de bufar i treure't les ungles per marcar-te i posar-te a ratlla, eh?

    ResponElimina
  7. Cafè:

    Si parlem de gent talentosa, doncs mira, s'ho valen. Però si només són gent amb contactes, que és el que més aviat sembla, la rabieta i el somriure socarró acaba apareixent perquè alguna cosa fa més pudoreta de la que tocaria.
    Ah, i tot això sempre amb el "presuntament", que potser l'home és un escriptor en majúscules i no ho sabem. Però mira, permet-me que ho dubti.

    ResponElimina
  8. A mí, ni em fa caguera ni vomit el temps posará cadascun al seu lloc. Per cert m'agraden les gatetes que treuen les ungles...

    ResponElimina
  9. Audrey:

    Benvinguda al meu bloc, Audrey. Espero que t'agradi. I sí, ja aniràs veient que de tant en tant trec les ungles. Sobretot per marcar el terreny, no fos cas... ;)

    ResponElimina