"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 20 de gener del 2013


PARADÍS TROPICAL




Coets de colors m’espurnegen dins el cor i em traslladen a una illa tropical on vull que el temps s’aturi per, així,  recrear-me en totes i cada una de les sensacions que experimento amb intensitat voraç.

Amb la impossibilitat d'imaginar que en un futur se’m esvairia el món en els teus llavis, ara, reclosa dins la teva boca, em sento segura. No, no diguis res. No trenquis la ingravidesa del moment.

Camino, però els peus no toquen el terra. Parlo, però no escolto les paraules que se m’escolen per la boca. Penso, però se m’embarbussa la ment amb tot d'esperances.  Només puc desitjar que aquest cop siguin reals, no simplement il·lusions vanes que em duen a paradisos imaginaris.

Oloro el perfum salat del mar i sento el frec del vent a les palmeres. M’enlluerno amb la blancor de la sorra i el turquesa de les aigües. I, tot i estar absolutament encegada pels sentiments, obro els ulls i et veig, clar i nítid. 

M’endinso en la frondositat del teu pit i, abraçada la meva illa particular, reso al déu que m’escolti perquè aquests sentiments mai em sigui  arrencats de l’ànima i perquè mai m’abandonin en el viatge iniciat.

Flors de diversos colors, formes i aromes se’m belluguen per tot el cos. Les puc veure, tocar i sentir. Esclaten d'alegria i traspuen per cadascun dels meus porus i jo, desarmada de pors, em decideixo a banyar-me a les aigües càlides que m’ofereixes, completament derrotada pels sentiments. 


10 comentaris:

  1. Home, quina baixada d'ànims en veure l'etiqueta! Això és només creació literària? No descrius un estat real? No fotem, home, que ja t'havia imaginat flotant a un pam de terra, digues que parles de tu!

    ResponElimina
  2. Xexu:

    Sento dir-te que, com a bona i excel·lent professional de l'escriptura que sóc (ja que no tinc padrins oficials, m'ho haig de dir jo mateixa, ehem), puc escriure en tot moment sobre qualsevol motiu, estat o sentiment sense tenir la necessitat de viure-ho en carn i ossos.

    Arran d'una conversa amb uns amics aquest dissabte, em va venir de gust escriure sobre les emocions de l'enamorament i així ho vaig fer.

    De totes maneres, jo, com les famoses: ni afirmaré ni desmentiré res, només faltaria! ;)

    ResponElimina
  3. la Marion està enamorada! la Marion està enamorada!

    ResponElimina
  4. Pons007:

    De vegades la realitat supera la ficció, ja ho sabem, però de vegades, i generalment són més que les altres, tot es queda en pures especulacions. Ara bé, no seré pas jo qui en traurà l'entrellat.

    Així que jo... muda! :P



    ResponElimina
  5. Que maco, això de derrotada pels sentiments. Vaja, que té poder de seducció. M'agrada. Un petó, MARION.

    ResponElimina
  6. Gràcies Jordicine. Me n'alegro que t'hagi agradat.

    L'escriptura sempre ha estat una eina per allunyar-me o apropar-me a la realitat, depenent de les situacions viscudes. L'he utilitzat tan per foragitar el tedi, com per profunditzar en algun sentiment, com per simplement divertir-me deixant anar la imaginació.

    Vés per on, m'agrada viure i escriure, com deia la meva admirada i venerada Rodoreda. Qui pogués assemblar-se-li...

    Muà!

    ResponElimina
  7. si entres al meu bloc veuràs que t'agafo de donar feina, si acceptes el repte, es clar...

    ResponElimina
  8. Pons007:

    I tant que l'accepto!!

    Estava esperant amb candeletes que algú, finalment, em proposés el meu minut de glòria a la catosfera. On millor que al teu bloc? :))

    Muàaaaa!

    ResponElimina
  9. Sembla un blog patrocinat pel Minesteri de Turisme d'algun país tropical.
    ;-)

    ResponElimina
  10. Josep:

    Doncs sí, pel Ministeri de Turisme de la MevaMentImaginativaParticular que, de vegades, té preferències una mica exòtiques.

    Snobismes literats, què hi farem! ;)

    ResponElimina