"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 30 de desembre del 2012

ELS BONS PROPÒSITS



Com cada any, arriben els dies de Nadal i els típics bons propòsits per a l'any nou que està a punt d'encetar-se. 

Bons propòsits que, evidentment, per molt bona intenció que tinguem, no complirem. És un fet, la majoria dels mortals quan arriben els últims dies de l'any fem una mica de balanç entre les coses bones i positives que ens han passat  durant els 365 dies i les coses que no han acabat de funcionar i, en comptes de donar més importància a tot allò de bo que hem viscut, doncs posem l'atenció en allò que no hem fet, però pensem que hauríem de fer. Llavors, com a sers alienats que som, fem llistes mentals (potser hi ha algú que fins hi tot ho posa en paper, friki se'n diu d'això?) de bons propòsits, com si, pel simple fet de fer-les, ja funcionés com a talismà perquè es complissin els nostres desitjos. 

Greu error. No funciona així. No pel simple fet de pensar-ho, després el propòsit es compleix sol. No. És necessari una gran dosi de constància, de perseverança i de paciència per veure els resultats (si és que n'hi ha d'haver o en pot haver, clar). I reconeixem-ho, en la societat de l'ara mateix i aquí mateix aquestes tres qualitats són difícils de cultivar però són les obligatòries per fer una prossecució continuada en allò que desitgem per a l'any nou.

Tinc proves evidents del que estic dient. Vegeu, si no, els top dels propòsits per l'any nou: 

Si no fos una tasca complicada...

1. Tothom parlaria aquell idioma pel qual fa l'esforç de veure pel·lícules en versió original (subtitulada, no cal anar de megacracks), o de llegir llibres o diaris en l'idioma original, o d'apuntar-se (fins i tot) a una acadèmia privada o, ja que estem en crisi, aprofitar el preu i el títol convalidat de les Escoles Oficials d'Idiomes (que ara hi ha bufetades per apuntar-se, si no em creieu, indagueu sobre el tema).



2. Tothom faria esport tres cops per setmana, que és el que recomanen els metges en general. I sí, la intenció, la gent ja la té, perquè està comprovat que les matriculacions després de Nadal augmenten en tots els centres gimnàstics, però al cap d'un mes o una mica més, en aquests llocs acaben quedant els quatre de sempre fins just després de Setmana Santa que torna ha haver una psicosi pel mateix tema. Ja se sap, la mona i l'estiu que ja està més a prop...



3. Tothom seria esvelt i no existirien les dietes miraculoses (i les no miraculoses, vaja). I és que jo em pregunto si no és més fàcil moderar-se amb el tema del menjar durant tot l'any que condemnar-se a patir gana durant dies o setmanes o mesos. I jo mateixa em contesto que no és tan fàcil perquè en aquest tema entren més factors que de vegades no són tan controlables com la simple força de voluntat. Me'n faig càrrec. 



4. Ningú fumaria. No calen els comentaris, oi?



5. ?????

Bé, ara mateix no se m'acudeix cap més, però de ben segur que vosaltres en teniu  algun de propi i personal en ment, veritat? Doncs si el teniu, ja podeu començar a mentalitzar-vos que sense aquelles tres qualitats que he anomenat abans tot quedarà en un desig que no haurà anat a enlloc més que a la vostra imaginació. Ep, i imaginar és una acte creatiu, divertit i entretingut, però és evident que li falta la gratificació d'haver aconseguit allò que un s'havia proposat. 

Jo també tinc el meu propòsit personal:  fa dies que imagino que tinc un bloc més elaborat i més atractiu visualment parlant, amb pestanyetes d'aquelles a la part de dalt, on parlaré de qui sóc, on podré recomanar llibres, on posaré no en tinc encara idea de què més, però vaja, que ara em toca agafar el bou per les banyes i, la part difícil,  posar fil a l'agulla. 

No tinc massa clar si me'n sortiré amb el meu propòsit personal. Us serà molt fàcil saber-ho: si el bloc continua igual, és que no. Si el trobeu modificat, hauré triomfat i estaré contenta com un gínjol pel resultat, sigui quin sigui. Potser el bloc quedarà com un xurro, però no passa res, el propòsit estarà complert i el bloc sempre el podré tornar a modificar, com que ja sabré fer-ho...

Atenció, però, per si de cas, que ningú es faci grans il·lusions que ja sabem què passa amb els punyeteros propòsits. Que no seria ni la primera ni l'última que no compleix, eh? Qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra!

Esteu avisats!



De totes maneres, encara que no estigui a l'alçada de les vostres expectatives... us desitjo un feliç 2013, amb bons propòsits inclosos, per a tots!


7 comentaris:

  1. Com que totes aquestes coses costen esforç, per això jo m'he fet un propòsit que té per objectiu deixar d'esforçar-me tant, i hauria de ser més fàcil no? Està bé que vulguis potenciar el blog i fer-li més usos, sempre està bé tenir una caseta ben guarnida. En el meu cas, i a diferència de tu, sí que sempre tinc un ordinador a prop, i s'acaba tornant malaltís. Bé, s'hi ha tornat per mi, perquè m'agrada molt aquest món, però no ho és tot, no pot ser-ho. Ens hi trobem bé, fem coneixences interessants i bones lectures interactives, però si això fa descuidar coses de fora, és que alguna cosa no va bé. Tu ho portes amb moltíssima calma, ets una blogaire de diumenges! Tu decideixes el ritme i el temps que hi dediques, si a tu et sembla bé, a nosaltres també.

    ResponElimina
  2. Xexu:

    Ets un cel i m'agrada que siguis tan comprensiu. Suposo que altres blogaires potser pensaran que no hi dedico prou temps però m'agrada tenir cura de tot el que m'envolta i miro d'equilibrar la balança amb tot el que té importància per a mi.

    És fàcil adonar-se que la realitat virtual enganxa i molt, però no podem oblidar que diàriament convivim amb una realitat de carn i ossos que tenim al voltant que no podem menysprear.

    Estar pendent de tot allò no virtual que t'envolta també és un sobreesforç de vegades, no et creguis, i sempre apareix algun maldecap que no esperaves. És el que tenen les distàncies tan curtes.

    Però, vaja, no m'enrotllo més que a mi em costa poc...

    Estic segura que si t'has fet aquest ferm propòsit és perquè t'has adonat que alguna cosa no acaba de rutllar i crec que, si has arribat a aquesta conclusió, vol dir que el primer pas, el que més costa, ja l'has fet: has pres consciència que alguna cosa trontolla en el teu àmbit personal.

    El següent pas a seguir no cal que te'l digui jo, tu ja ets prou intel·ligent i tens prou formació personal per saber quin ha de ser, no en tinc cap mena de dubte.

    Ep, però si en algun moment necessites ajuda o suport en alguna qüestió... ja saps que jo sóc la reina de la calma en qüestions virtuals, jajaja, i en les personals... bé, faig el que puc, com tothom, però també podria dir-te la meva. ;)

    Bona entrada d'any!


    ResponElimina
  3. Jo sempre em faig el propòsit de no posar-me de mala llet i no me'n surto.

    ResponElimina
  4. Cafè:

    Ehem... en comptes de mala llet... sempre pots dir que ets molt intens i apassionat. ;)

    ResponElimina
  5. Jo també tinc una llista més llarga que un rotllo de paper higiènic de bons propòsits, però farem allò que poguem després de descartar els que son només per acallar la consciencia de les coses que ens han venut que tenim que fer. ;-)

    ResponElimina
  6. Doncs jo prefereixo no tenir bons propòsits! ;)

    ResponElimina