VULL SER LLIURE
Mai he portat massa bé les imposicions alienes. Suposo que duc molt arrelat al meu cor el sentiment de llibertat. Potser perquè els meus pares van ser autoritaris amb la meva educació, potser perquè sóc la filla gran i em van tocar unes obligacions amb els meus germans que no vaig triar, potser perquè simplement sóc un esperit lliure.
De petita em van dir que no podia sortir de la fil.la i jo no em movia ni un pèl. Ja veieu que no era pas allò que s'entén per una nena rebel, ans al contrari, era molt obedient. Però això no treia que mentre jo restava immòbil allí on m'havien manat, el meu cervell no deixava d'interrogar-se perquè, si jo tenia ganes de fer una altra cosa, havia de continuar allí sense moure'm ni un mil·límetre.
La meva mare diu que era una nena tranquil.la i de bona pasta, es veu que estaven molt contents amb mi. Però... em vaig anar fent gran i aquella fil.la se'm va començar a fer cada cop més petita fins que em vaig adonar que la resposta a la pregunta que sempre tenia al cap repicava de manera més intensa fins ser impossible de silenciar.
Ben aviat vaig començar decidir amb la pròpia llibertat com volia viure la vida i, és clar, de seguida em vaig adonar que el dret a decidir portava més maldecaps del que semblava a primera vista. Fer la teva seguint els teus principis i valors no agrada a tothom, per tant vaig haver d'assumir que sortir d'aquella fil.la fictícia canviaria moltes coses i em portaria conseqüències, algunes no massa favorables. Vaja, que no tot serien flors i violes, ja m'enteneu.
Tot i així, vaig tirar endavant i des del dia que vaig decidir amb plena consciència sortir d'aquella fil.la i de totes les altres fil.les que en algun moment o altre m'han imposat, he intentat sempre fer front comú amb la llibertat i amb el dret a decidir d'un mateix.
De petita em van dir que no podia sortir de la fil.la i jo no em movia ni un pèl. Ja veieu que no era pas allò que s'entén per una nena rebel, ans al contrari, era molt obedient. Però això no treia que mentre jo restava immòbil allí on m'havien manat, el meu cervell no deixava d'interrogar-se perquè, si jo tenia ganes de fer una altra cosa, havia de continuar allí sense moure'm ni un mil·límetre.
La meva mare diu que era una nena tranquil.la i de bona pasta, es veu que estaven molt contents amb mi. Però... em vaig anar fent gran i aquella fil.la se'm va començar a fer cada cop més petita fins que em vaig adonar que la resposta a la pregunta que sempre tenia al cap repicava de manera més intensa fins ser impossible de silenciar.
Ben aviat vaig començar decidir amb la pròpia llibertat com volia viure la vida i, és clar, de seguida em vaig adonar que el dret a decidir portava més maldecaps del que semblava a primera vista. Fer la teva seguint els teus principis i valors no agrada a tothom, per tant vaig haver d'assumir que sortir d'aquella fil.la fictícia canviaria moltes coses i em portaria conseqüències, algunes no massa favorables. Vaja, que no tot serien flors i violes, ja m'enteneu.
Tot i així, vaig tirar endavant i des del dia que vaig decidir amb plena consciència sortir d'aquella fil.la i de totes les altres fil.les que en algun moment o altre m'han imposat, he intentat sempre fer front comú amb la llibertat i amb el dret a decidir d'un mateix.
Reclamo llibertat i, precisament perquè per a mi és una necessitat vital, l'ofereixo, sense condicions ni exigències, a tota la gent que interactua amb mi cada dia i a cada instant.
I aquesta és la meva aportació personal a la lluita en favor de la llibertat.
Què passa? Què esperàveu, doncs?
Cocktails molotow??!!
Però que no us he dit que sóc tranquil.la i de bona pasta?
La llibertat de les persones hauria d'estar fora de tota discussió, però sembla que en els darrers temps aquest punt ha estat el que més s'ha retallat, que ja és dir. Exerceix la teva llibertat, permet que els altres l'exerceixin. No hi ha més. Els que ens la neguin, atempten contra els nostres drets. Aquesta és la veritat.
ResponEliminaXexu:
ResponEliminaHauríem de pensar en la llibertat com el bé més preuat per a la nostra vida, per tant, potser seria bo anar agafant consciència de cada cop que l'exercim i demanem el dret a exercir-la, tant com cada cop que no permetem que algú la pugui exercir, perquè de vegades ens centrem tant en nosaltres mateixos que no veiem quina és la necessitat de llibertat dels que ens envolten.
Suposo que ser savi comporta adonar-se de quan ens la neguen a nosaltres i quan som nosaltres els que la neguem.