"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 14 d’octubre del 2012

S.O.S.



Tinc un veí que és una mala persona. 

Suposo que us preguntareu perquè faig aquesta afirmació. És fàcil contestar aquesta pregunta: maltracta els dos gossos que té. Per tant, ja veieu que sí que és un autèntic fill d'allò que no es pot dir, així doncs ho deixaré en mala persona.

És un noi jove, d'uns vint-i-pocs anys, sense ofici ni benefici, o sigui que està a l'atur, que sobreviu fent feinetes, sobretot de les que estan fora de la llei. El pis és de la seva mare i el tenia llogat, però fa un parell d'anys el llogater el va deixar lliure i en dos dies tots els veïns ens vam adonar que hi havia un nou inquilí.  Bàsicament perquè d'un dia per l'altre ens vam trobar escoltant música tecno-hard-core a uns decibels insuportables a tothora.

El noi prometia. Es veu que està barallat amb la mare que, com que no el pot fer fora del pis de cap manera, va optar per no pagar-li ni la llum ni l'aigua. Cap problema: la llum la punxa de l'escala i l'aigua... bé, això no tinc massa clar com ho fa (i més aviat prefereixo no saber-ho). El que sí que us puc dir és que el pis és una autèntica cort de porcs. Des del meu balcó veig part del seu menjador i fa autèntica angúnia. Ah, i només us diré que el balcó sembla una planta de reciclatge: hi he comptat trenta-dues garrafes d'aigua buides, tres sabates desaparellades, una cadira trencada, el tendal que es va trencar, dues torretes on hi havia tingut dues plantes de maria que, evidentment, les va deixar morir, una manta rebregada, una taula de pícnic sense potes i una bicicleta, segurament robada.

Vaja, una joia. 

Però per a mi el pitjor de tot és el tema dels gossos. Un dia vaig veure al balcó, enmig de tota aquella immundícia, un cadell de gos. Era una gosseta a la qual estovava i cridava tot el dia. La gosseta es va fer gran i la va fer criar. Ara té dos gossos: la gossa gran, la mare, i un dels cadells. Continua abocant la seva ràbia i frustració contra els gossos i em trenca el cor cada cop que els sento plorar. La mare sempre té la mirada perduda i trista i el petit sempre sembla sobreexaltat i nerviós. Fan molta pena.

No us penseu que els veïns no hem fet res al respecte, hem intentat diverses vies per aconseguir diverses solucions, però de debò que hi ha poc a fer.  Sobretot en el tema dels animals, perquè, desgraciadament, en aquest país és difícil demostrar que algú transgredeix  les lleis de protecció d'animals quan ho fa dins d'un pis i no el pots veure ni fotografiar.

I així estic, entre música que no m'agrada, brutícia i udols de dolor i de pena. Veieu com us deia que era mala persona.


8 comentaris:

  1. Els poca-pena sempre fan pagar la seva frustració amb els més febles, és molt trist. Pobres animals, i pobres personetes si les tingués al càrrec. A la presó hauria d'anar, per aprendre'n.

    ResponElimina
  2. Xexu:

    És un autèntic desgraciat i no ho explico tot perquè m'allargaria massa, però n'hi ha per llogar-hi cadires. Tot plegat és molt surrealista.

    ResponElimina
  3. Un animal no et resoldrà una equació ni t'escriurà un poema, però el dolor i la pena el sent tant com un ésser humà. Per tant, maltractar un animal és tan condemnable com maltractar una persona.

    ResponElimina
  4. Anònim:

    Doncs sí, una equació i un poema potser no, però companyia, afecte i amor, tot el que vulguis i més. És una llàstima que al món hi hagi individus com aquest.

    ResponElimina
  5. Ho és, MARION. No necessites explicar-nos res més d'ell. És una mala persona.

    ResponElimina
  6. Jordicine:

    Vivim envoltats de sonats i de vegades no ho sabem. En aquest cas, està molt clar.

    El que no acabo d'entendre és com la gent del seu entorn no s'adona i no l'abandonen. Es mereix la solitud eterna. No hauria de tenir cap ésser viu a prop seu, ja ha demostrat la seva "incapacitat" per a massa coses.

    ResponElimina
  7. Mala persona és poc! :( quina impotència! Suposo que les denúnciesno hauran servit per res i que continuarà fent mal a tort i a dret... :(

    ResponElimina
  8. Sí, Nimue, un dia no me'n podré estar i el tiraré de dalt a baix pel balcó. Aix...

    ResponElimina