"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 17 de febrer de 2013


MIRACLE DE DESAMOR





Va ser tan de sobte que ningú s'adonà que la  Lluna ja no tenia els ulls de color mel. Els cops de puny, les empentes i les paraules brutes de l'home-llop li havien tornat els ulls de color violeta. Ara ja només recordava el dia que ell l’havia marcada per sempre, fins fer-la sagnar, amb l’anell d'or. Aquell casori ritual va fer plorar la seva mare quan la veié eixugant-se l’ànima en signar el paper amb olor a encens.

L’embranzida fàl·lica va esquinçar-li, nit rera nit, la dignitat concebuda abans de la toia de gessamins. Va parir amb el dolor i el crit cinc fills que la van devorar per dins, transformant-li les submises entranyes en un  pou sec de desig.

La Lluna es va mirar les nafres que tenyien la seva pell d'ivori  per darrera vegada, la nit abans del miracle. L'home-llop esbufegava amb pudor agra al seu damunt quan ella va perdre l'enteniment per sempre. Embolicada amb el llençol de cintura avall i amb les seves sines plenes de ferides, va anar a mirar-se a l’aigua sabonosa de rentar plats. Allà mateix va descobrir-se els nous ulls  de color violeta. Un violeta vellutat i tendre que traspassava l'essència del seu cos i la va fer sentir sorprenentment forta.     

L'home-llop va trobar-la a la cuina i va veure que els blaus, les cicatrius i els bonys li havien desaparegut del cos. Aleshores va mirar-li els ulls i en veure'ls d'aquell color tan especial,  taumatúrgic, una sotragada va ofegar-li el pit. El penediment, però,  no va durar gaire perquè la fredor d'esperit feia anys que l’havia corcat per dins.

En veure'l enfront seu, la Lluna va omplir el cel de colors violats i, signant un pacte amb la seva ànima, va desaparèixer com un miratge enmig l’escuma de rentar els plats, desempallegant-se per sempre de l'anell d'or que la sotmetia a la voluntat de l'home-llop i esdevenint, així,  un ésser nou i lliure en una altra dimensió.

Allí on no existien ni els llops ni els homes, només els àngels de l'esperança. 


8 comentaris:

  1. Sigui de la manera que sigui, el que importa és reaccionar a temps. Ningú no es pot sotmetre a la voluntat de ningú altre.

    Et veig força creativa darrerament, et convido a participar a Relats Conjunts, en veuràs molts aquests dies que ha sortit la proposta de febrer. Cada mes hi ha una imatge proposada i tothom que ho vulgui fa un relat del que li inspira la imatge, i si vols que t'enllacin el relat a la llista de la proposta, només has de deixar un comentari al post de la proposta en qüestió per dir que l'has fet. Explicat molt ràpid, però és bàsicament això!

    ResponElimina
  2. Xexu:

    T'agraeixo la teva observació i el fet que em comentis això dels Relats Conjunts, perquè és cert que últimament tinc la sensació d'estar més inspirada en quant a idees creatives. Potser és simplement que m'hi poso més, no ho sé. El cas és que és un bon repte el que em proposes i crec que hauria d'acceptar.

    Només espero que la pressió de l'altíssim nivell dels altres participants no em faci fer figa. Glups!

    ResponElimina
  3. Vigila amb el XeXu i els relats conjunts. ☻☺☻☺

    ResponElimina
  4. Josep:

    Què m'estàs dient, que els Relats Conjunts és una secta i que el Xexu és el seu gurú?

    O és que el gurú principal ets tu i el Xexu és un més dels teus acòlits?

    Mama, quina por!!!

    ResponElimina
  5. Anava a dir-te que això de nivell alt és molt relatiu, que tothom fa el que pot, però veig que en Josep t'adverteix sobre mi, encara que no acabo d'entendre per què... Que jo sàpiga, ell no participa als relats conjunts. Per mi és una proposta fantàstica perquè és totalment lliure, tant per temàtica com per la participació. Si la imatge t'inspira, fas el relat, i si no, doncs el mes següent, a gust de cadascú. A mi no m'agrada que m'obliguin a res, fem això només per divertir-nos. M'alegro que la proposta t'atregui, a mi m'encanta i fa molt que participo.

    ResponElimina
  6. Marion, m'has impressionat. No tinc més paraules.

    ResponElimina
  7. He participat en els Relats Conjunts i ha estat divertit i enriquidor. ☺☻

    ResponElimina
  8. Xexu:

    A mi la proposta, com a joc literari, em sembla fantàstica i estic molt contenta que m'hi hagis convidat.

    El cert és que ja llegia els "Relats Conjunts" però em feia una mica de respecte posar-m'hi així, de cop, sense estar tan relacionada amb el món blogaire. Diga'm poc agosarada, ho sé.

    Però vaja, ara ja no tinc excuses, per tant, t'agraeixo molt la proposta. :))


    Cafè:

    Me n'alegro que t'hagi agradat!!

    I bé, sí, tinc això, de vegades sorprenc. ;)


    Josep:

    Escriure sempre és enriquidor i si a més diverteix, és fantàstic!!

    I si no diverteix, si més no, t'ajuda amb el teu procés catàrtic vital i segur que t'estalvies una pasta en psicòlegs, jajaja...

    ResponElimina