TU TRIES:

EL CAMÍ FÀCIL O EL CAMÍ DIFÍCIL?

Aquesta setmana m'he trobat dues persones (els anomenaré X i Y) que feia temps que no veia. Cada una d'elles m'ha explicat com li anava la vida en general, tant emocionalment com laboral i, reflexionant sobre les dues trobades, m'he adonat que X i Y han triat camins diametralment oposats per transitar per aquests móns de Déu i que cap dels dos no ha estat capaç d'aconseguir ni la felicitat ni la plenitud anhelada durant els anys juvenils.

X és un home simpàtic i rialler amb una visió optimista del món. Fill d'una família amb possibilitats econòmiques no ha necessitat ni estudiar ni treballar, així que s'ha dedicat a viure i a gaudir de les bondats que la vida l'oferia: s'ha fet un fart de viatjar i quan no viatjava, era fàcil trobar-lo en tots els saraus noctàmbuls, rodejat de dones desitjoses de caçar-lo. 

Y, pel contrari, és una dona seriosa i molt responsable que sempre ha pensat que la vida és difícil i complicada per a tothom i ella, evidentment, no n'és l'excepció. Es va enamorar d'un noi depressiu, separat, amb dos fills del matrimoni anterior i amb problemes d'alcoholisme i, tot i que familiars i amics la van avisar que potser no era la millor opció vital, s'hi va casar perquè es va quedar embarassada i va pensar que, en aquell moment, no podia abandonar-lo.

X no és feliç perquè en el fons de la seva ànima sempre va desitjar estudiar una carrera universitària i formar una família pròpia però, com que el seu pare sempre es va encarregar de solucionar-li tots els problemes, no s'havia preocupat mai ni tan sols de saber què volia fer a la vida i ara es trobava que s'havia de fer càrrec del seu pare,  malalt d'alzheimer, i de l'empresa familiar dedicada a la Gestió de Residus,  perquè en aquests moments tot era molt més difícil del que hagués pogut ser fa uns quants anys enrere. 

Y tampoc és feliç perquè en nom de la responsabilitat carrega amb una sèrie de problemes extres que potser no li pertoquen però que no va ser capaç de desempallegar-se'n a temps. Complicacions i rebomboris personals que, per més que la van advertir, ara s'adona que ni tan sols hagués pogut imaginar fa uns quants anys enrere.

De fet, fa uns quants anys enrere, ni X ni Y van ser conscients que tenien l'opció de triar el camí personal, el fàcil o el difícil, que els ha marcat i els marcarà fins el dia que es decideixin a canviar-lo. Això si poden fer-ho, perquè la vida és una autèntica paradoxa i ningú té la certesa absoluta de quin és el camí fàcil a triar i quin és el camí difícil a descartar a l'hora de cercar la preuada felicitat.