"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 16 de juny de 2013


SECRET DE CONFESSIÓ



Em van ensenyar que ser educada significava, entre d'altres coses, escoltar amb atenció els altres quan em parlaven, així que quan algú em parla, l'escolto atentament i de manera inconscient deixo de fer el que tinc entre mans per poder prestar més atenció al que m'estan explicant.

A més, tinc una tendència natural des ben petita a l'empatia (mai vaig arrencar una ala a cap mosca pensant el que deuria sentir ella, pobreta) i a la discreció (no m'explico quin interès té la gent per a les tafaneries). Per acabar-ho d'adobar, fa anys que em vaig apoderar de la màxima viu i deixa viure, per tant no acostumo a prejutjar ningú i reconec que tinc pocs prejudicis sobre el que pot fer o deixar de fer qualsevol individu.

Així doncs, això vol dir que si algú l'ha fet grossa i té la necessitat d'explicar-ho, el poseu en un grup de deu persones entre les quals hi sóc inclosa i no tardarà massa a descobrir que jo puc ser la confessora ideal per al seu gran secret: escoltaré atentament, encara que els fets no em semblin massa correctes no li ho faré saber a no ser que em pregunti (i, desenganyeu-vos, no m'ho pregunten mai), em posaré en el seu lloc i comprendré el perquè de tot plegat encara que no el comparteixi i, la definitiva, abans moriré que no pas sortiré corrents a esbombar-ho per tot arreu.

Es veu que porto tot això escrit al front perquè cada cop més em trobo que la gent em confessa unes coses grosses de debò. I el que més em sorprèn no és pas el que em confessen, si no la necessitat imperiosa de confessar-ho tot, fins i tot l'inconfessable.

Si alguna vegada n'hagués fet alguna de grossa, no l'hauria explicat a ningú. De fet, sóc tan gelosa de la meva intimitat, que ni tan sols m'ho hauria explicat mi mateixa si no fos que aquest fet seria inevitable, per això em sobta tant cada cop que algú em mostra incontinència verbal amb les pròpies malifetes. 

Ara ja ho sabeu, si voleu utilitzar Gust de Maduixa  com a mitjà per exposar les vostres confessions, teniu el meu permís. Però doneu-vos pressa, perquè tenint en compte el ritme de confessions setmanals, estic per muntar la paradeta i començar a treure'n algun benefici econòmic o directament enviar a pastar fang al primer individu que se m'apropi per confessar-me algun pecat encara no paït.



21 comentaris:

  1. Amb la propaganda que et fas és normal que vinguin a tu per confessar. Ets poc menys que un capellà, i a més no imposes penitència. Ja saps que hi ha uns rau raus que es mengen les persones per dins i que si es poden treure, millor que millor. Tu ofereixes aquesta possibilitat, la gent s'hi tira de cap! M'agrada creure que sóc semblant a tu, però crec que jutjo una mica més. Això sí, de mi no surt ni una paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era pas la meva intenció fer-me propaganda sinó més aviat fer constància que estic feta una bleda per no saber engegar a fer punyetes els altres quan em venen amb les seves històries, jajaja...

      Elimina
  2. :) M'has fet somriure llegint-te... tot plegat em sona molt... i no, no pateixis, no t'explicaré res, no acostumo a fer moltes malifetes, però jo tampoc les explicaria si les fes... :DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he fet somriure ni que sigui una miqueta, ja em dono per ben satisfeta, Carme. I no pateixis, explica'm el que vulguis, només faltaria que a la vida real ho fes i no ho fes a la catosfera. I, ehem, estàs segura que no vols confessar-me la última malifeta? ;)

      Elimina
  3. Que fort! Sembla que aquest post l'hagi escrit jo. De vegades tanta empatia m'ha dut problemes perquè he arribat a acceptar actituds inacceptables però estic contenta de saber escoltar, no tothom en sap. I també és cert que em trobo que la gent m'explica secrets perquè sí, coses que de vegades m'agradaria més no saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? Podem anar fent colleta i tot, jajaja...

      Saber escoltar està molt bé, però comporta certs riscs com per exemple els que tu dius: acceptar actituds inaceptables i saber secrets que millor seria no saber.

      Jo n'afegeixo un de mes: el temps. Escoltar vol dir temps i m'he adonat que passo molt de temps escoltant els problemes dels altres i en el post he volgut deixar constància d'aquesta reflexió que he fet.

      Elimina
  4. això vol dir que saps escoltar molt bé i la gent ho valora. Ara quan el servei deixi de ser de franc.......no se jo les confessions com aniran

    ResponElimina
    Respostes
    1. A partir d'avui mateix sortiré al carrer amb una caixa registradora a veure què passa.

      Bé, millor amb un TPV per si de cas algú no porta efectiu i per no deixar-me els braços en l'intent. :))

      Elimina
  5. Hi ha gent que li costa viure amb les accions que han fet i per treures part del pes ho han d'explicar algú. Son gent devil. Jo no tinc mai remordiments del què faig. Lo bé que dormo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és que tens la conscieència tranquil.la o que ets un autèntic inconscient. Ara mateix, no ho tinc massa clar... :P

      Elimina
  6. Marion, jo aprofitarè per acceptar el teu oferiment. Començarè per una confessió senzilla però no per això menys traumàtica: sempre dic que no m'agrada ballar però és mentida. M'encanta, el que passa és que si ho faig no puc evitar tenir la sensació de que tothom em mira i se n'enriu. Apa, ja ho he soltat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ballar agrada a tothom, el que passa és que els que saben que no ho fan amb massa gracilitat, comparant-se amb els que sí tenen més gracilitat, prefereixen no ballar per por a fer el ridícul. Una llàstima, clar.

      Ara bé, tothom ha ballat en algún moment o altre a la seva vida i s'ho ha passat teta, ni que sigui tancat i sol a una habitació. Una altra cosa és que ho reconeguin en públic, tant el fet d'haver-ho fet com el fet d'haver-ho gaudit. O no?

      Elimina
  7. Més que confessora, faries de psicòloga! A mi m'agrada que m'expliquin coses, però també que m'escoltin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer de "psicóloga" amb els meus amics de debò no m'importa en absolut. És part del meu carácter i del que comporta l'amistat i és una cosa molt bonica.

      A més, no sóc massa de buidar neguits, però quan em couen per dins i ja no puc més, sempre acabo "demanant hora" amb algún dels quatre amics íntims que tinc i, per sort, sempre troben el temps per escoltar-me.

      Elimina
  8. Tria bé els teus feligresos i evita les persones que tracten als demés com a dipositaris de tota la seva merda. Hi ha gent que explica i explica però no fa res per solucionar el problema.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens!!!

      He d'aprendre urgentment a treure'm de sobre aquesta gent que m'enganxa en els moments més impensats i em foten el rotllo dels seus problemes i, a sobre, encara quedo jo com la xerrameca de torn quan m'acaben dient allò de "encaaaaaara estàaaas aquíiiii???" amb cert to burleta i jo, llavors, m'haig de mossegar la llengua per no dir "doncs sí, aquí, escoltant el pesat/-da de torn, perquè si no fos així, estaria a casa fent coses més productives o potser serien no-procuctives, tals com simplement pentinar el gat i punt, però vaja, sí, aquí estic encara".

      M'entens, oi? Aix...

      Elimina
  9. Una vegada vaig llevar-li una ala a una mosca i vaig acabar per llevar-li l'altra, em sabia greu que no fera més que pegar-se bacs pensant que podia volar amb una sola. Com veus, també sóc empatic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ehem, em sap greu dir-te que has confós la paraula "empàtic" amb la de "sàdic", com que sonen d'una manera semblant... Però tu volies dir que ets sàdic, no?

      Elimina
  10. No ho sé. És que d'aquestes coses no entenc massa.

    De tota manera no cregues que la mosca patia, que se'n va anar caminant tota tranquileta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament li has tret un pes de sobre. ;)

      Elimina