"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 2 de desembre de 2012

SENTIT MATERNAL



Aquest dijous va néixer el meu primer nebot. Tota contenta vaig anar cap a l'hospital a veure els pares, que estaven encantats i molt feliços perquè és un nen molt desitjat. Només entrar a l'habitació i just després de saludar amb molta alegria als progenitors, de seguida vaig agafar en braços el bebè, que descansava al bressol però no era adormit.

Acaronar el meu nebot ha estat una de les coses més boniques i agradables que he fet mai. Tenir un bebè de només unes hores en braços  em va provocar unes sensacions intenses i molt profundes. Per començar, el fet de prendre consciència, allà mateix, de com de fràgil i efímera pot arribar a ser la vida. Alhora, també, d'adonar-se de com el ser humà ha estat capaç, generació rere generació, de sobreviure al llarg de tots els segles. És impressionant.

Però no només això, sinó a més el fet de poder confirmar taxativament que el sentit maternal és un sentit innat que es té o no es té, però que va totalment a part del fet de tenir descendència o no. I ho dic per tota aquella gent que creu que si no tens fills és perquè no tens sentit maternal o, el que és pitjor encara, que si no tens sentit maternal, no et podràs sentir realitzada com a dona perquè no hauràs volgut tenir fills.

Fa temps, a la feina, un dia esmorzant en un descans, una col·lega va fer una teatral però seriosa exaltació de la maternitat davant tots els companys. Va tancar el seu discurs pro-fills afirmant que una dona que no tingués com a mínim un fill, mai podria sentir-se realitzada com a dona, al·legant que el cos femení estava creat per portar vides a aquest món.  

Jo, que ni llavors ni ara tinc fills i que no en vull tenir, em vaig haver de mossegar la llengua per no dir el que m'estava passant pel cap, ja que resulta que la dona en qüestió es passava tot l'any agafant baixes per una depressió que la deixava totalment enfonsada i no li permetia desenvolupar la seva vida amb normalitat. Ja ho veieu, depressiva però, això sí, moooolt realitzada com a dona perquè simplement havia tingut dos fills feia més de vint anys. 

En fi, els actes ens delaten i si els o les que m'han fet sentir més d'un cop com l'ovella negra de l'espècie femenina m'haguessin vist aquests dies amb el bebè... segurament haguessin acabat dient allò de "ho veus, si tingués parella segur que tindria un fill" o allò de "es veu que és el seu marit el que no en vol, pobreta", que no sé què és pitjor. 

Tot menys acceptar un simple NO VULL TENIR FILLS

Tan difícil és?


6 comentaris:

  1. Per sort, és una tria lliure, i encara que hi ha molts prejudicis, la cosa va canviant. Moltes dones et seguiran dient això, o estranyant-se de que no vulguis, però si és el que has triat, et pot entrar per una orella i sortir per l'altra. Com molt bé dius, tenir fills no és la felicitat absoluta, queda demostrat.

    El que sí que és cert és que per molta gent és una necessitat vital. Però parlen les hormones per boca de les persones, així que jo de tu no cantaria victòria tampoc. Pot ser que et mantinguis ferma, i no passa res. Però això de l''instint maternal' no és una cosa que es té o no es té, la cosa pot canviar en un moment determinat de la vida, mai se sap.

    Però tu de moment a la teva, a veure qui t'haurà de dir res. Que es fiquin en les seves coses, que ja prou feina tenen.

    ResponElimina
  2. una noia que no vol tenir fills? quin monstre!! buuu!! fora!!! xD

    Ara de debò, quin problema hi ha? Lo curiós es que es força normal que un home no vulgui tenir fills. Com es que les dones teniu aquesta fama?

    ResponElimina
  3. Cridem ben fort! no volem tenir fills! i estem fantàstiques! i gaudim d'una llibertat que moltes mares ens envegen! no volem tenir fills!!! i quan se t'oblidi, parla amb mi, que ja saps que tinc una llarga llista de contres molt convincents! ;)

    ResponElimina
  4. Xexu:

    Tu ets l'especialista, així que vols dir que les meves hormones em podrien fer despertar un dia amb "la llamada de la selva"?

    Mmm... no sé. Jo crec que l'instint maternal el tinc des de sempre, però per a mi no ha estat mai una necessitat vital. Vaig prendre aquesta decisió fa anys i des de llavors he continuat pensant el mateix.

    Clar, de vegades la vida et porta per altres bandes i llavors... tot el que he escrit se'n va en orris. Però de moment, em mantinc ferma tot i tenir en contra molts prejudicis i convencions socials.

    ResponElimina
  5. Pons007:

    A aquestes alçades un ser tan intel·ligent i superior (ehem, ehem) com tu ja es deu haver adonat que la societat no és igual de permissiva amb les dones com amb els homes.

    A vosaltres us faciliten les coses, sigui el que sigui. A nosaltres ens ho compliquen tot.

    Però vigileu, homes del món, perquè un dia totes les femelles ens posarem d'acord i ens alçarem contra aquesta tirania masclista imperant.

    Esteu avisats! ;)

    ResponElimina
  6. Nimue:

    Sí, tens raó. Sé que si en algun moment flaquejo, cosa que ha passat en algun moment o altre, els teus arguments em convencen de cop.

    Tenir bones amigues que t'obren els ulls quan et despistes una mica no té preu! :))

    Muàaaaaaa!!!

    ResponElimina