"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 16 de desembre de 2012

QUÈ PASSA AMB LES DONES?


A grans trets, sabem que la publicitat té dos objectius bàsics: informar i persuadir els possibles compradors o clients dels productes que una determinada marca ofereix. Per això cada cop  que engeguem la televisió ens fem un fart de veure homes, dones, nens, nenes, bebès, animals de tota mena i objectes variats (en funció del què és vol aconseguir vendre) fent o dient el que faci falta per aconseguir un èxit de vendes. 

Fins aquí cap problema. Però... (i sempre hi ha un però), què passa quan trobes que, de totes les espècies vives que anomenat abans, n'hi ha una que sempre en surt malparada?

No us en havíeu adonat? Doncs fixeu-vos-hi: els gossos i gats utilitzats per anunciar pinso són sempre amb pedigrí, preciosos i gairebé perfectes (ni rastre de petaners). Els bebès semblen ninos perfectes, ni massa peluts, ni massa calbs, ni amb el cap una mica abonyegat, ni res de res. Els nens i les nenes que utilitzen com a actors semblen extrets de contes de fades i prínceps: esvelts, mirades vives i transparents i amb cabells d'or rinxolat o llisos d'un color atzabeja brillant. Els homes tenen dues vessants: la del jove guapo seductor o la del madur atractiu experimentat, però ambdós casos amb èxit, sempre molt d'èxit.

Ara bé, què passa amb les dones? Doncs aquí, senyors, per a mi comença el problema: o hem de ser barbies recautxutades o hem de ser iaies amb no massa bona aparença i, la veritat, clar, estic una mica confosa. 

Si trio ser del primer grup anunciaré productes miraculosos i genials que em mantindran jove i recautxutada eternament. Això sí, hauré d'estar totalment enganxada als batuts i les herbes per aprimar-me, als perfums embriagadors, a les cremes per no arrugar-me, als tints per dissimular les canes, als maquillatges per exaltar la bellesa, a les cremes depilatòries i a tot el que faci falta per seduir els homes. Uf, quin cansament, no?



Si trio ser del segon grup... ja he begut oli perquè n'hi ha un bon tou.

Vegeu si no:  haig de ser més aviat grassa (depenent del producte, més o menys); haig de tenir canes i, si no les tinc, hauré de tenir el cabell ressec i encrespat; haig de ser poc afavorida, o sigui, allò que s'entén per lletja, vaja; haig d'anar restreta i estar reinflada a tothora (per sort no diuen que ens tirem pets, només faltaria); haig de tenir grans a la cara o taques, solars o de vellesa, però moltes taques, si no, no val; quan menstruo  haig de fer molta pudor i, a més a més de totes les penúries que us he dit, a sobre, d'aquí a uns anys, em pixaré per tot arreu on vagi. Ah, i m'oblidava, he de patir de morenes, el que em faltava!!

O sigui, que ja puc començar a comprar-me tenaladies, iogurts amb bífidus, cremes per a les arrugues, per a les taques, per als grans i per a les morenes, compreses antiolors, tints de colorins diversos, maquillatge per dissimular la meva lletjor i tapar les taques i els grans (clar), mascaretes per dominar el cabell rebel i no em puc oblidar dels productes d'aprimament. La única avantatja en aquest grup és que no importa si no vas depilada, tot i que no sé si és una bona notícia. Esgotador també, oi? 

No sé, no acabo de tenir clar a quin grup vull pertànyer.

Potser seria més fàcil transformar-me de cop en home i podria fer tot allò que a les dones ens és prohibit: ser lleig, estar gras, tenir grans, taques i arrugues, mostrar les canes,  fer pudor, anar ben pelut,  menjar el que em sortís dels... (piiiiiii) i tirar-me pets i rots quan també em tornés a sortir dels.... (piiiiiiiiiiiiiiiii).



Què us sembla? Potser tampoc és una bona opció, no trobeu?


4 comentaris:

  1. La publicitat està per allò que tu dius, però també està encarada a un públic potencial. És sobretot a les dones que us interessen aquestes coses, o us preocupen, o això volen que creieu. N'hi ha prou amb no fotre ni cas, però com que sí que en feu, doncs apa, regula't per dins amb un bífidus. Els homes també fem servir productes d'aquests, però més discretament, sembla que, en general, la imatge us importa més a vosaltres. Doncs cap a vosaltres van els missatges. No deixen de ser anuncis i no se'ls ha de fer massa cas. Si a tu t'importen aquestes coses, doncs compra els productes. Si no, només riu-te'n, i ja està.

    ResponElimina
  2. Jo crec que hi ha coses que estan clares:
    1a: El capitalisme s'ha imposat
    2a: Els resultat de les coses és el que importa.
    3a: El món és un concurs de bellesa
    D'aquí en surten totes les implicacions que vulgueu. Per a mi una de molt important:
    Les persones som totes molt enrotllades perquè hem de comprar productes i votar.
    Suposo que trobareu que no té res a veure amb el que diu la nostra blogger, però jo crec que sí.

    ResponElimina
  3. Xexu:

    Com has pogut comprovar, me'n ric bastant del tema perquè crec que n'hi ha per fer-ho, tot i que el cert és que no m'agrada gens la manipulació a la que ens sotmet la publicitat. Tothom hi és involucrat: petits, grans, dones, homes... i alguns tenen criteri per decidir si la publicitat té validesa o no, però d'altres no acaben de veure la diferència entre la informació i la manipulació i és precisament això el que em preocupa.

    ResponElimina
  4. Cafè:

    Doncs sí, un punyetero concurs de bellesa que no porta a enlloc. Només a competir contínuament per a ser el/la més bell/-a i el/la més jove. Un esgotament pur i dur.

    La relació entre comprar productes i votar me la reservo per un altre dia fer un post, perquè crec que la cosa pot tenir joc. M'ho apunto!

    ResponElimina