"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 11 de novembre de 2012

PROFESSORS DE SEGONA CATEGORIA



Fa deu anys que em dedico a ser docent. És una feina molt vocacional, t'ha d'agradar, si no, el més probable és que abandonis perquè és difícil tal i com està avui en dia l'ensenyament que puguis aguantar massa temps en aquest ofici. 

Treballo a secundària i sempre m'ha  agradat molt la meva feina tot i que la "història de la pel.lícula", si faig recompte del que recordo de quan jo estudiava, ha canviat molt. Només cal passejar pel carrer i observar els joves d'avui en dia i es fàcil d'adonar-se a què em refereixo.

En acabar la carrera em vaig trobar que no hi havia demanda de professors, però la bonança econòmica va fer que en pocs anys la borsa per a interins docents s'obrís de nou   per la necessitat de la societat. Ja se sap:

                        molts naixements
                 immigració que arribava al país
                    = centres plens d'alumnes 

La traducció que en vaig poder fer de tot això va ser que, més tard o més d'hora, podria treballar en allò que m'agradava. Visca!!
             
El primer any em va tocar fer substitucions, però vaig tenir sort i  el segon any ja era interina i tenia una vacant, que volia dir que la plaça estava creada i no coberta per un funcionari, per tant, tenia feina assegurada. 

Cada juliol surten les destinacions dels interins així que aquest passat 15 de juliol vaig connectar-me a la web del Departament d'Ensenyament per comprovar on m'havien destinat, com cada any. S'havia parlat tant de les retallades que tots els interins i funcionaris sabíem que hi hauria molts desplaçaments i que els interins amb un número alt perdrien les vacants que  fins llavors havien gaudit.

No va ser així, va ser molt pitjor. De fet, uns 3000 interins es van veure afectats per les mesures d'austeritat imposades i van perdre la seva vacant. No només els que tenien el número alt, sinó gairebé tots, fins i tot els que portaven molts i molts anys treballant al departament.



La Generalitat ha fet una maniobra maquiavèl·lica per estalviar-se molts diners però que a mi em sembla molt poc ètica: ha augmentat les hores lectives dels professors funcionaris i ha augmentat les ràtios d'alumnat per classe. O sigui, que si abans  teníem 30 alumnes per classe, ara n'hi ha gairebé 40. Per tant, en no necessitar tant de professorat, desapareixen les places dels interins i tan contents, perquè, a més a més,  com que ni tan sols són acomiadaments sinó places que es perden... no s'han de pagar indemnitzacions. Veieu que fàcil?

Això sí, la consellera Rigau es va fer un fart de sortir per la televisió i la ràdio ben tranquil.la dient que "tot i aquestes mesures, la qualitat de l'ensenyament no es veurà afectada en cap aspecte".

-Ehem, ehem, senyora Consellera, em sap greu dir-li, però em sembla que es confon una mica. Dins les aules les coses no funcionen així. 
-...
-Ah, què diu? Que Vostè fa massa anys que no entra a una aula i que ja no sap què hi passa? 
-...
-Oh, perdoni, ho dec haver entès malament però jo em pensava que Vostè havia fet Magisteri i, clar, que coneixia el tema.
-...
-Ah, sí? Així que ben aviat va entrar en política per poder deixar les aules?
-...
-Ah, ara ho entenc tot, clar. Ara entenc el perquè no té ni punyetera idea del que està passant dins les aules, clar. Sí, sí, ja ho veig. 

Així doncs, als qui érem interins ens han fotut una puntada de peu i ens han relegat a fer substitucions dels professors que agafin una baixa. Amb l'agreujant que, per una banda, ens han reduït la jornada (ara només fem el 0,86%) i, per tant,  el sou també. 

La jugada els ha sortit a compte perquè les hores reduïdes de la jornada són les de preparació de feina a casa. Preparació que hem de fer igual, clar, però sense cobrar.   És impossible ser docent i no fer feina a casa, perquè les classes s'han de preparar i s'han de corregir els exàmens, els exercicis, les llibretes, els dossiers, els treballs, etc. Si a un funcionari el paguen per fer aquesta feina, per què  no han de pagar els substituts?

Ja us ho responc jo, perquè transformant tots els professors substituts en professors de segona categoria, s'estalvien mooooooolts diners. Els surt a compte, ja us ho he dit.

Bonic, oi? 

Aquest curs vaig començar el dia 12 de setembre a cobrir una baixa d'una funcionària que no s'ha incorporat a la feina. És una baixa que té data de caducitat, data que cada dia és més a prop. Ja m'he fet al centre, als seus alumnes i als companys de feina, però sé que no acabaré el curs amb ells i confesso que em fa pena.
No hi ha res a fer. És el que hi ha.

El que sí que us puc assegurar és que tant professors de primera categoria  com professors de segona categoria convivim diàriament amb el fet que els polítics estan més preocupats per estalviar i retallar d'on sigui sense adonar-se que la base del futur de qualsevol societat es fonamenta en  l'educació i en l'ensenyament.

No sé si algun dia seran capaços d'adonar-se'n.







 


8 comentaris:

  1. Lamento la vostra situació. Conèixer un testimoni de primera mà sempre fa veure les coses d'una altra manera. Des de fora, no pensem que tot està tan malament, i com dius, l'ensenyament de qualitat és important, marca l'evolució d'una societat. Però les polítiques de dretes només volen estalviar diners, mà d'obra barata, i si no pensa massa, millor. Està fotuda la cosa, però més del que pensàvem i tot. Espero que la cosa canvii i et deixin exercir aviat del que t'agrada, a tu i tants altres que estan en la teva situació.

    ResponElimina
  2. Benvolguda Marion:
    Crec que a la senyora Rigual, més que no tenir-ne ni idea del que passa a les aules, el que passa és que no l'interessa.
    Arreglar les coses costa massa i ningú no ho fa. Les cadires des d'on es prenen decisions, sovint, són ocupades per trepes. No és casualitat. És resultat d'una societat materialista, resultadista i hipòcrita.
    El que més ofèn d'aquesta gent (inclosa la Rigau) és que enganyen de forma interessada. És a dir, intenten manipular l'opinió pública segons els seus interessos particulars.

    ResponElimina
  3. Esteu en males mans. Els professors sou molt més important del que molta gens es pensa. Calen solucions ja. Ànims.

    ResponElimina
  4. Xexu:

    El que està passant en aquest país amb l'ensenyament no té nom. Les polítiques de retallades i d'austeritat no tenen en compte que les necessitats de la societat i, sobretot, les dels joves són diferents de les que hi havia fa 15 anys enrera.
    Entaforar alumnes de qualsevol manera a les aules, sense donar recursos al professorat per poder gestionar el que això suposa només portarà un empobriment de la qualitat de l'ensenyament que en pocs anys es farà palesa a tots i a cada un dels centres públics d'aquest país.
    És una llàstima però és així.

    ResponElimina
  5. Carles:

    Manipulats ho estem sempre tots d'una manera o una altra.

    En el meu post denuncio la situació que estem vivint els professors que ens dediquem a cobrir les substitucions dels funcionaris que com hauràs pogut llegir és una situació d'abús laboral total. Hi ha hagut denúncies als medis de comunicació, però... tu has sentit per algun lloc que es fes ressò d'aquesta situació?

    Està clar que no. Per què? Perquè no interessa.

    Així doncs, manipulen la informació i tots contents i enganyats. I altres, evidentment, ben putejats!

    ResponElimina
  6. Jordi:

    Doncs sí, calen solucions reals i efectives perquè la realitat dins les aules és complica cada dia més.

    Solucions que no s'estan aplicant perquè no existeix una única tipologia d'aules i de centres sinó moltes i, clar, mentre la política segueixi la via de les retallades... és impossible de solucionar el tema de l'ensenyament i l'educació.

    I mentrestant, els professors, quan tanquem la porta de l'aula, ens topem cada dia i a cada hora amb el resultat d'aquell informe que indica que el nostre país va capdavanter a la llista europea del fracàs escolar.

    Potser ja va sent hora de què fem tots plegats alguna cosa per millorar la situació. Però tots: professorat, pares, alumnat, polítics i la societat en general. Si no, no ens en sortirem!

    ResponElimina
  7. Em sap greu el teu canvi a substituta, però estic molt contenta que estiguis al nostre institut. Encara que costi fer classe, ets una professora genial, i ho puc assegurar tot i que només porto tres setmanes al col·legi.

    ResponElimina
  8. Maria:

    Moltes gràcies bonica, agraeixo molt el teu comentari!

    Els alumnes aplicats i responsables com tu ens faciliteu moltíssim la feina als professors que intentem transmetre coneixements i ensenyaments dins l'aula. Objectiu que, com bé saps, no sempre és fàcil de complir. Unes vegades surt bé i altres, no tant. Però sempre, sempre, els alumnes amb ganes d'aprendre sou la nostra font d'inspiració i el motiu pel qual existim els professors.

    No canviïs i endavant!!

    ResponElimina