"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 4 de novembre de 2012


NU MASCULÍ? SÍ, GRÀCIES!




Aquest és un cartell promocional que el Leopold Museum de Viena va penjar a la capital austríaca per fer publicitat de la seva nova exposició: “Nu masculí” (Nackte Männer). És una exposició artística que vol reflexionar sobre l’home i sobre el seu cos. I també sobre el seu cos nu. Per això mateix ben aviat va començar la polèmica i,   en pocs dies,   els joves del cartell ja portaven una franja vermella que els  tapava les parts nobles.
Els autors de les fotografies són els francesos Pierre&Gilles, uns artistes referents de creacions fotogràfiques amb un component kitsch  oníric i  homoeròtic, així doncs, no costa imaginar-se que el comissari de l'exposició va triar la  seva obra per provocar el personal i cridar l'atenció.
Ara bé, calia tanta polèmica simplement per exposar el cos nu d'un home?
El cartell és un foto-muntatge de tres fotografies diferents on apareix un home estirat mostrant tot el seu cos esplendorós i res més.  Tenint en compte que la temàtica de l'exposició a la qual fa referència és el  nu masculí, em pregunto quin és el problema.


És que potser, si en el cartell hagués aparegut un nu femení integral,  li haguessin censurat certes parts perquè el públic no es  sentís ofès o violentat? 
És  més,  en el museu vienès hi ha obres de  Paul Cézanne, Auguste Rodin, Peter Paul Rubens, Edvard Munch,  Gustav Klimt, Andy Warhol, Jean Cocteau, Egon Schiele... El museu també s'hagués vist obligat a censurar amb una franja vermella les seves obres si haguessin estat el reclam de l'exposició?
Permeteu-me que ho dubti. 
El que està clar és que la polèmica ha donat la volta al món i de ben segur que les sales de l'exposició deuen ser plenes de curiosos i de gent que espera que arribi el dia que el nu masculí es normalitzi, perquè,  si ho reflexionem una mica i tenint en compte que ja portem més d'una dècada al segle XXI,  ja tocaria fer-ho.


9 comentaris:

  1. Ja se sap, hi ha coses que encara semblen tabú, i el cos masculí sempre ha estat lleig ensenyar-lo, potser fa sentir vulnerables o intimida els homes que s'encarreguen de gestionar l'exposició, en aquest cas. Estem tan acostumats a veure nus femenins, que sembla ximpleria que tinguem tants problemes amb els masculins, oi?

    ResponElimina
  2. res millor que la polèmica per fer-se publicitat

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Clarament veiem la hipocresia de la societat bempensant.

    El cos de la dona i del home son igual de macos i de naturals.


    Realment quin és el problema, que els homes senten vergonya de la seva masculinitat o que tenen por de que a les dones ens agradi allò que veiem?

    Si és lo primer, tranquils homenots, totes les parts del cos tenen el seu encant.

    Si és lo segon, tranquils també senyors, les dones ens caracteritzem per la nostra capacitat d'autocontrol.

    ResponElimina
  5. Xexu:

    El cos de l'home, lleig? No, no ho crec pas.

    De fet, l'història de l'art ens mostra representacions, pintures i escultures de nus masculins d'una absoluta bellesa. Personalment no em cansaria mai d'admirar el David de Michelangelo i estic segura que no sóc la única.

    Llavors de què estem parlant?

    La bellesa sempre és bellesa, sigui d'un home o d'una dona. Ara bé, en general, crec que el problema rau més en la vulnerabilitat que expliques. La de ser capaços de mostrar el cos masculí tal qual és i no pas en alguna actitud que pressuposi i evidenciï una certa posició de domini davant la dona, però també davant els altres homes, no ens equivoquem.

    Bé, ara em sembla que la que generarà polèmica seré jo mateixa, jajaja...

    Ptonets!

    ResponElimina
  6. Pons007:

    No et queixaràs, he seguit el teu consell i amb la resposta del Xexu segur que he generat polèmica.

    I això que m'he moderat perquè ja em sortia la vessant feminista i l'hagués pogut escriure molt més grossa.

    Ara se suposa que tindré tropecientasmil visites, no?

    Què dius? Que no l'he fet tant grossa?

    Cagunlapunyeta!

    ResponElimina
  7. Kitsunesan:

    M'encanta que siguis tan polemista com jo. Saps que penso que hauríem de fer les dones amb el nostre autocontrol? :P

    Estic segura que això del l'autocontrol s'ho va inventar algun home que tenia ganes de tenir-nos ben a ratlla. I, carai, se'n va sortir perquè si un dia aconseguíssim oblidar-nos del punyetero autocontrol... molt diferent aniria la història de la humanitat!

    Per començar el comissari de l'exposició seria una comissària. I, per continuar, com seria una dona sense cap problema per observar (i admirar o no) la nuesa masculina, el cartell no portaria cap franja vermella allí on sembla que no som capaços de veure el que hi ha: una simple part més del cos masculí.

    O és que potser ells creuen que no és tan simple?

    Aix, aix, aix, que avui m'he apuntat al carro de la polèmica i encara no he baixat... Me n'estic guanyant una de bona... jajaja...

    Muàaaaaa!!!

    ResponElimina
  8. Benvolguda Marion, el sexisme existirà mentre existeixin sexes, la qual cosa, pel que sembla, encara no es pretén eliminar. Sempre hi haurà avantatges i inconvenients pel fet de ser home/dona, i sempre ens en voldrem aprofitar (i queixar!). Qüestió d'espècie, no de sexes!

    ResponElimina
  9. Carles:

    Sí, l'espècie humana és com és, està clar.

    Crec fermament que n'hi ha uns que se n'aprofiten molt de la situació de privilegi que en general tenen i altres que podrien queixar-se molt més del que es queixen per la situació que els ha tocat viure.

    Si no, només cal veure que en ple segle XXI encara hi ha empreses que paguen un sou més elevat als treballadors-homes que a les treballadores-dones.

    I això sí que és qüestió de sexes!

    ResponElimina