"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 28 d’octubre del 2012



UN REMEI PER A LA CRISI:



Ahir, per aquelles coses que no venen al cas,  vaig anar a un centre comercial. Feia molt de temps que no en trepitjava un, els tenia vetats.

L'explicació és simple: fa uns quinze anys vaig treballar en un i vaig passar-ho tan malament que, un cop ho vaig deixar, no em van quedar ganes de tornar  a posar els peus en cap. Per això, tot i que no m'agrada massa, si haig d'anar de compres, prefereixo moure'm per la ciutat, de botiga en botiga i no pas tancar-me en un d'aquests llocs on la gent hi va a passar el dia i a gastar diners.

Va ser una experiència estranya, però em vaig divertir molt veient que encara segueix havent gent que gaudeix passant el dia tancat en un recinte d'aquestes característiques en comptes de passar el dia passejant a l'aire lliure o realitzant qualsevol activitat que li agradi, ni que sigui a casa. Bé, allò de llegir, cuinar, tenir cura de les plantes, muntar armaris o el que sigui, cadascú el que li aporti més felicitat. Sense oblidar si hi ha fills o animals de companyia, que llavors les opcions es multipliquen. 

Ara bé, m'he adonat que els costums amb la crisi han canviat. Quinze anys enrere els centres comercials estaven en ple apogeu i tots els dissabtes i els festius que obrien estaven plens de gom a gom. Rierades de gent pels passadissos i botigues plenes de compradors desmuntant tot el que els venedors havien ordenat no feia ni dos minuts a les prestatgeries i, evidentment, cues i més cues en emprovadors i caixes. 

Ara el tema és diferent. Continua havent molta gent passejant, però les botigues estan bastant buides en comparació a l'època a la qual feia referència. Sobretot, les caixes, perquè gent fent una ullada als productes exposats sí que n'hi ha, però gastant els diners que tant ens han retallat per tot arreu... doncs no tanta, la veritat.

El que més em va sorprendre ahir, però, va ser descobrir una botiga plena a vessar de dones joves i no tant joves, entrant i sortint amb unes bossetes més aviat petites. Hi havia algun home, però  pocs i més aviat semblaven acompanyants. La botiga no era massa gran i hi venien productes cosmètics a un preu molt econòmic d'una marca italiana de nova implantació al nostre país: cremes per al cos i per al cutis, sèrums, desmaquilladors, ombres d'ulls, colorets, pintallavis, esmalt per a les ungles, rímels i tot un estol de colors per estampar-te a la cara i donar sensació d'alegria i felicitat.  

De seguida em va venir al cap l'anècdota aquella que diu que durant el crack del 29 a Estats Units, tot i el desastre que estaven vivint, els pintallavis de color vermell van ser un autèntic èxit de vendes entre les dones. I és que està clar que, malgrat la crisi, a ningú li agrada fer mala cara i menys quan les coses van maldades.

Així doncs, no m'ho vaig pensar dos cops i vaig sortir de la botiga amb no un, sinó amb dos pintallavis de colors brillants per menys de sis euros, ja que estaven amb un descompte del 30%  com a reclam comercial. 

Suposo que pensareu que són sospitosament econòmics i que potser tenen dubtosa qualitat. Jo també, desenganyem-nos. Però no em preocupa gens, perquè només de saber que ara la crisi m'enganxarà ben bufona... jo, com les dones americanes, contenta i més feliç que un gínjol amb els meus llavis pintats.




10 comentaris:

  1. Home, pot haver-hi una mica d'això, però també suposo que ara es porta molt més el culte al cos, i abunden aquesta mena de comerços de cosmètica a tots els nivells. Els que he vist jo eren d'una mica més de nivell, sembla ser. No sé de quina marca parles, però bé, en realitat tot és una mateixa cosa, qui té més diners va a unes i qui no a unes altres. Ja es veu que la 'low cost' triomfa, és clar. Res, tu sí que seguiràs les premisses del crack del 29, però ara tots es pensaran que les coses et rutllen de meravella!

    ResponElimina
  2. Xexu:
    Estic amb tu, suposo que hi ha de les dues coses. No hem d'oblidar que els grecs clàssics van ser els primers en posar de moda el culte al cos amb el seu "mens sana in corpore sano". Cuidaven molt l'aspecte físic, sí, però no oblidaven la part mental i cultural. O sigui, que seguien allò de "per dins i per fora". Ara sembla que hi ha una exaltació del "per fora" i el "per dins"... bé, potser no cal mirar-s'ho massa perquè com que no està gaire valorat...
    La crisi no és només econòmica, sinó que li podem afegir de principis i de valors, que sembla que van a la baixa en la borsa d'aquesta societat tan "glamourosa" però tan buida de contingut.
    Uix, vaja, no ho volia però ja veig que m'ha sortit la vena crítica. Vaig corrents al bany a pintar-me els llavis, a veure si em torno a assossegar veient la bona cara que faré perquè les coses segur que m'estan anant de meravella. ;)

    ResponElimina
  3. nosaltres estem diviníssimes amb maquillatge o sense! això ho sabem! :) Però un pintallavis bonic anima la tarda més grisa, clar que sí! ains, si fos tan fàcil escapar de les crisis, veritat? Això del pintallavis vermell en el 29 sembla ser que va ser exactament així i que ara torna a passar. Jo mateixa he caigut...

    ResponElimina
  4. Nimue:

    Veig que ja anem fent colleta amb els pintallavis, jeje... De ben segur que en devem ser moltes perquè amb més bona cara tens més ànims i forces per fer el que sigui, ja parlem de canviar situacions que no ens acaben de convèncer o d'engegar projectes nous.
    Tot arriba, bonica, mica a mica però amb pas ferm. ;)

    ResponElimina
  5. Anar de compres al centre comercial a passar el dia és una conseqüència del materialisme de la nostra societat i confirma la tendència d'associar consum amb passar-s'ho bé. El problema és que mentre la forma de sortir de les crisis des de la II GM ha estat posar diners en mans de la gent perquè compri, actualment totes les polítiques que implanten les autoritats són just el contrari. Que cadascú extregui les seves conclusions...

    ResponElimina
  6. lo de agafar la crisis amb els llavis pintats es una mica com lo de morir amb les botes posades, no?

    ResponElimina
  7. Anònim:

    El que exposes demostra clarament que el capitalisme, com a sistema econòmic, no funciona. Tot i que només cal ser conscient que mig món es mor de gana per adonar-se d'una certesa com aquesta.
    És convenient i necessari trobar un sistema alternatiu al capitalisme. A niell minoritari ja s'estan fent coses: s'han engegat projectes de moneda social o nominativa, però són coses que es posen en marxa mica a mica i funcionen molt a base del boca-orella.
    Espero que ben aviat els polítics, les autoritats i qui sigui aconsegueixin aixecar l'economia perquè si no, no sé què farem.
    Però no hem de perdre l'esperança, no? Aix...

    ResponElimina
  8. Pons007:

    I què et sembla amb les botes posades i els llavis pintats?
    Jo així em sentiria molt poderosa per fer front el que fos: la crisi, la mort, els comentaris dels bloggers... ;)

    ResponElimina
  9. Tens tota la raó. A vegades els petits detalls són molt importants. Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Jordicine:

    I tant que sí. La qüestió és tenir bona actitud i bon ànim per entomar tot el que ens arribi. I si fem més bona cara, doncs molt millor. :)

    ResponElimina