"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







dimarts, 25 de setembre del 2012


EL CLUB DELS CONFOSOS




A veure, resulta que tenir un bloc està molt bé, però... abans que res, has de tenir clar quina mena de bloc vols tenir i jo no ho tinc gens. De clar, vull dir. 


Per una banda, hi ha dies que estic molt reflexiva i tinc ganes d'escriure pensaments que se m'ocorren al moment. Per altra banda, certs dies, m'aixeco amb el peu esquerre i em sento molt més càustica de l'habitual i començaria a disparar paraules emmetzinades que,  a més d'un,  li aixecarien el serrell de cop, deixant-lo més dret que la cua d'un gat esperitat. I ho dic per aquella gent que em coneix i diu que sóc dooooolça com  la meeeeel...

Doncs no! Us ben asseguro que puc ser més àcida que la llimona amb vinagre, que segur que deu ser àcida i agra de pebrots!! ECCCSSSSS!! Només de pensar-hi se m'esmussen les dents!! A vosaltres no?

Però m'estic perdent una mica i he de tornar al fil del que deia. 


El que us volia explicar és que m'he decidit a escriure un bloc i no tinc clar si el vull fer literari i allò que se'n diu seriós o si el vull omplir de les bajanades que se'm passegen per la ment a tothora. Per cert, algú sap com la puc desconnectar? 

Ah, bé, sí, jo ho sé. O, millor dit,  ho hauria de saber.

Aquest diumenge vaig fer un taller sobre espiritualitat i salut i sí, semblava que allí tothom estava molt centrat i que la única desequilibrada era  jo, perquè només feia que sentir "oooisshh", "fabulós", "sí, sí", "què bé", "mmm..., "això és fantàstic". I jo allà,  seguint les instruccions del que deien. Meditant amb els ulls tancats.

O fent-ho veure, perquè més aviat podria dir que estava resant en hebreu, sobretot  mentre pensava en qui es va inventar aquesta posició tan antinatural per seure. I,  alhora, obria dissimuladament només un ull (no fos cas que m'enxampessin espiant i no pas levitant, Déu me'n reguard!) per veure si algú més feia fil.la d'estar pensant què coi feia un diumenge pel matí allà, totalment encarcarat, en comptes d'estar mandrejant al llit fins les tantes, aprofitant que no s'ha de matinar. Aix...

Resumint i en poques paraules,  el que us deia és que hauré de reflexionar seriosament sobre la temàtica del bloc, perquè tinc un semi-col.lapse mental sobre la qüestió. Em disperso massa fàcilment i ho voldria fer tot però es veu que en això dels blocs t'has de centrar una mica, perquè si no els seguidors es confonen. 


SEGUIDORS???!!!

Tinc seguidors??


Oooohh, quina il.lusió!!!

Seguidors meus:  sapigueu que, abans que vosaltres, la confosa sóc jo, així que... podeu estar ben tranquils. Si us sembla bé,  podríem formar el club dels confosos. No us hi apuntaríeu?



11 comentaris:

  1. Benvolguda Marion,
    Crec que si jo fos tu, en el meu bloc deixaria anar tot el que em passa pel cap, ja hi ha prou gent al món que se les dóna de súper intelectual i erudit... més val un bloc personal i sincer.
    PS: l'espiritualitat és com l'amor (de fet ÉS amor) no ve quan la busquem si no que surt ella a buscar-nos....

    ResponElimina
  2. Funkyhector:

    Es veu que l'espiritualitat, com l'amor, m'enganxa sempre despistada. Què hi farem! Això sí, profundament, que és del que es tracta, no?

    Per si de cas... pel meu bloc tindré en compte el teu consell i em sembla que em quedaré amb la sinceritat i la personalitat, que són més reals i m'agraden més.

    ResponElimina
  3. Tu ets dels meus! Bé, no, perquè jo no arribaria a anar a un taller d'aquests, però si hi anés, pensaria exactament igual que tu. Aquestes coses no estan fetes per mi.

    Quant al blog, si no tens clar de què va, doncs ja saps precisament el que has de fer. Ho dic de veritat. Tret que vulguis fer un blog temàtic, parlant d'una cosa en concret, o fent creació literària, ningú no diu que el blog hagi de ser d'una manera o d'una altra, pot ser un garbuix de pensaments o de qualsevol cosa que es tingui ganes d'escriure. No és res dolent i no despista, és fresc i cada dia t'hi trobes el que surt del cor de qui escriu. Personalment, són els blogs que m'agraden, els naturals, els que mostren la persona tal com és.

    ResponElimina
  4. Oh, gràcies Xexu!

    Va molt bé que algú amb la teva experiència de blogger em digui aquestes coses. Suposo que és el que necessitava sentir perquè com que he fet tants tombs mirant i remirant coses per la catosfera... al final m'he perdut una mica i no tenia clar per on tirar.

    Suposo que al final l'estil propi acaba sortint per un lloc o un altre. És inevitable, jeje... no el pots amagar massa.

    ResponElimina
  5. I tant! Jajaja. No t'ho pensis i escriu de tot una mica, converteix el bloc en un calaix de sastre, com es deia abans. Un petó i sort.

    ResponElimina
  6. Jo m'apunto a seguir-te, Marion. No voldria ser groller ni vulgar, però amb aquest nom que tens segur que estàs més bona que el pa! I si, a més, tens l'ànima de maduixa pots comptar amb mi per seguir-te fins al final!

    ResponElimina
  7. Jordicine:

    Un calaix de sastre!! Mmm... m'agrada aquest concepte!!

    A més, trobo que s'adapta a les meves necessitats, jajaja...

    Una definició molt ben trobada!!

    ResponElimina
  8. Ja n'hem parlat una mica d'això, oi? Escriu el què vulguis, fes servir categories i etiquetes… i a còrrer.

    Mentre sentis que aquest raconet és teu i la gent que hi vingui s'hi senti a gust, la resta de coses va sorgint.

    Petons.

    ResponElimina
  9. Anònim:

    L'ànima de maduixa et puc assegurar qu està integrada al meu codi genètic.

    Ara bé, això de ser una "baguette"... ho deixo per a la teva imaginació.

    Benvingut al meu bloc!!

    ResponElimina
  10. Negra Flor:

    Va ser la nostra conversa la que em va inspirar el post. Però... sshhhttt!! No ho diguis a ningú! ;)

    ResponElimina