"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 26 d’agost del 2012

GUST DE MADUIXA



L'estiu té gust de maduixa. Així com Proust tenia la seva magdalena per evocar els records d'infantesa, jo tinc el gust de maduixa per submergir-me en el feliç món dels estius passats vora el mar o enfilada dalt un arbre.

El gust de maduixa d'aquell gelat ("polo" en dèiem) amb forma de dit, bastonet incorporat, que rosegava i xuclava amb gust i plaer fins que la boca em quedava mig adormida per la fredor del gel.

Un cop cruspit, el següent pas era netejar el color rosa del bastonet, no era pas una tasca fàcil. Si era a la platja utilitzava l'aigua salada que segurament no és el millor detergent del món, però barallar-me amb les onades amb el preuat tresor entre les mans em divertia d'una manera molt innocent. Tot el procés culminava quan clavava el bastonet en una petita muntanyeta de sorra, enfarinant-me de nou i acabant dins el mar  per enèssima vegada.

Si era enfilada dalt d'un arbre, refregava les fulles del mateix arbre fins que el bastonet passava a ser verd en comptes de rosa. Era fascinant veure la transformació cromàtica d'aquell petit tros de fusta. En aquest cas, com que no hi havia sorra, el procés finalitzava amb el bastonet entaforat a l'arbre o deixat delicadament a sobre d'una branca, situat estratègicament perquè no en pogués caure fàcilment.

Hi havia dos moments màgics que em feien pensar que no hi havia res millor al món com el gust de maduixa dels estius: un era veure com l'endemà d'haver clavat el bastonet a la sorra, continuava allí, al mateix lloc, impertèrrit. I l'altre, quan comprovava passats un parell de dies, que el meu bastonet es mantenia al forat de l'arbre o a la branca on l'havia deixat.

Aquella satisfacció triomfal produïda pel gust de maduixa forma part dels records d'aquells estius feliços que desitjava, infructuosament, que haguessin estat eterns.

Ara bé, el gust de maduixa sí que ho és, d'etern.

10 comentaris:

  1. Benvinguda a Blogville, maduixeta! :)

    Amb gust de maduixa, de cirera, de meló o de pastisset de vainilla... com ens agrada l'estiu de qualsevol manera! Jo també somio amb un estiu etern, ja saps...
    Un dia d'aquests! ;)

    ResponElimina
  2. M’ha fet pensar en aquells estius passats plens d’innocència i bons records. Gràcies Txus per tornar me aquells instants on res mes importava que ser feliç, i que arribes el dissabte per veure el mazinguer Z jajajjaja. Enhorabona, ets molt gran!!

    ResponElimina
  3. doncs jo sempre he sigut més de "lima limón" que vols que et digui...

    ResponElimina
  4. Sí, Nimue, un dia d'aquests... tot començarà de nou, ben lluny de tot plegat i, sobretot, de tot allò que no ens agrada.
    Somniem, que això sí que ho podem fer!!

    ResponElimina
  5. Hola Pons007:
    T'agraeixo molt que hagis entrat al meu bloc i et dono la benvinguda. He trigat a contestar perquè he tingut problemes logístics amb el domini de la matèria, però mica a mica ja aniré aprenent.
    Per cert, m'ha agradat molt això de "cas típic: noi li agrada noia...", molt original.
    Sort amb els premis!!

    ResponElimina
  6. Andreu... Jo em moria per ser l'Afrodita!!!
    Quants dissabtes per la tarda amorrats davant la tele per veure la millor sèrie de còmics dels temps!! Aisshhh!!!

    ResponElimina
  7. I tant que és etern. Si algun dia passes per Palamós, al Restaurant Tannat en Manel fa un gelat de maduixa, només amb fuita i sucre, que és sensacional. Mai he menjat res semblant. Benvinguda als blocs i fins aviat. Seguim en contacte.

    ResponElimina
  8. Jordicine:

    Moltes gràcies per passar-te pel meu bloc, t'ho agraeixo molt!
    I bé, tindré en compte el que em dius del Restaurant Tannat perquè no sé què deuen tenir les maduixes... i més si són en forma de gelat...

    Fins aviat!

    ResponElimina
  9. Txus! Quina il·lusió trobar-te per aquest móns! Benvinguda a la blogosfera, i gràcies per passar pel meu "raconet".

    De debó que m'has fet tornar a aquells estius on la màxima preocupació era aquella: trobar, exactament al mateix lloc on l'havies deixat, el teu preuat tresor.

    Els meus estius, a més de maduixa, tenen el record de les magdalenes de La Bella Easo… i dels dibuixos animats dels Caballeros del Zodíaco.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Negra Flor:

    Hola bonica! Benvinguda a aquestes pàgines!! Com pots veure, encara em queda molt per aprendre, però mica a mica...
    Ah, i jo les Bella Easo encara me les menjo avui en dia i de tres en tres, mmmm... amb melmelada de maduixa, boníssimes!!! ;)

    ResponElimina