"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







dilluns, 10 de setembre de 2012


LA BONA SORT




Porto tres dies obsessionada amb la bona sort i la mala sort. Suposo que hi té a veure el fet que el meu present laboral s'ha desfet i els fonaments del futur tremolen per tot arreu. Fa por, clar, no és cap secret.  La capsa dels trons s'ha obert i tots els temors han quedat escampats per tot arreu.

I quan dic per tot arreu, vull dir, literalment,  per tot arreu: obro la nevera i allí estan, en forma de llauna de Coca-cola, de cuixes de pollastre o  de meló. Si vaig al bany, tres quarts del mateix: s'han transformat en bastonets pels oïdes o en pintallavis de diversos colors. Un fastigueig constant!

Ara bé, el pitjor de tot és quan entro al llit i apago el llum. Llavors sembla que en comptes d'estar a les fosques, estigui al mig d'un camp de batalla entre els desitjos i els pensaments del meu inconscient que encara és ben conscient. La metralla cau per tot arreu, és impossible desfer-se'n! No em queda més opció que resar intensament i demanar que el que em sembla que ha estat la mala sort es transformi en bona sort.



Les estadístiques parlen de mala sort transformada en bona sort només per una qüestió d'oportunitats. Vaja, allò d'estar al lloc adient, amb la companyia precisa i en l'instant concret. Potser ha arribat el moment de decidir que una servidora, asseguda davant l'ordinador, en aquest mateix moment, té la possibilitat de canviar la sort. 

I, posats a desitjar... que sigui bona sort!


Però, i si és mala sort?

Aix... ja us he dit que porto tres dies obsessionada amb el tema. Si us plau, que arribi la pluja d'una vegada, que humitegi la terra i que apareguin trèvols a tort i a dret i, amb una mica de sort... potser en trobo un, de quatre fulles!! 



10 comentaris:

  1. La sort és sort i prou. Perquè sigui bona l'hem de buscar, i de vegades no funciona, però sempre hi haurà més possibilitats que si ens quedem quiets esperant. De vegades sembla això de que haguem trepitjat merda, que diuen, però també va una mica a temporades. Qüestió de posar-se les piles, i a buscar un bon destí.

    ResponElimina
  2. NINGÚ ESTÀ CONDEMNAT A LA MALA SORT

    A partir d'aquesta afirmació, comprendràs que el subconscient traduirà en el seu equivalent físic un impuls de pensament de naturalesa negativa o destructiva amb tanta facilitat com actuaria amb pensaments de naturalesa positiva o constructiva.

    És essencial que estimulis les teves emocions positives com a forces dominants en la teva ment, i llevis importància i eliminis les teves emocions negatives.

    Tot està en l'estat d’ànim, i de voluntat... vas sobrada.

    ResponElimina
  3. Ara és complicat veure-ho, ho sé... saps que ho sé. Per també saps que hi ha benediccions ocultes on menys t'ho esperes. Costa acceptar les coses que no estan en les nostres mans, sentir que som una mica titelles i que ens van col·locant aquí i allà però jo sé que la teua sort ha de ser bona, bona, boníssima! El trèbol ets tu! muaks! ;)

    ResponElimina
  4. Xexu:
    T'agraeixo les teves paraules perquè, en alguns aspectes, sí que sembla que hagi trepitjat allò que no hauria d'haver trepitjat. Ehem... Ara bé, estic preparant-carregant-posant-me les piles i em disposo a trobar, que no a buscar, el bon destí, i llavors tinc clar que no el penso deixar escapar. T'ho ben asseguro!!

    ResponElimina
  5. Anònim:
    Quines paraules més maques!!
    I Tomb Raider, més convençuda que mai, fa un giravolt a l'aire i diu: "Sí! Aquí estic!!"

    ResponElimina
  6. Nimue:
    Què millor que tenir una bona amiga que em diu que sóc un trèvol? Això sí que és una benedicció!!
    Eternament agraïda!!

    ResponElimina
  7. Diuen que la sort no existeix i que, cas d'existir, té poca incidència en les nostres vides. Cal treballar amb constància i, si a mésm aquesta sort existent o no ens acompanya, millor. En Pep Guardiola sempre deia que no existia. Aviam... Un petó.

    ResponElimina
  8. Jordicine:
    Voluntat, constància i perseverància són tres virtuts que, per sort (mai millor dit), sempre m'han acompanyat.
    Així que sé que treballant de valent i llevant-me ben d'hora, ben d'hora... segur que, mica a mica, els meus objectius agafen relleu i, finalment, arribo allí on vull arribar per, després, continuar sempre endavant! :)

    ResponElimina
  9. jo no hi crec amb la sort, si vols que et passin coses bones t'ho has de buscar, igual que et busques si et passen dolentes, exceptuant les casualitats de la vida que poden ser bones o dolentes.

    ResponElimina
  10. Pons007:

    Tens raó, em sembla que jo tampoc hi creuré perquè últimament estic buscant que em passin coses bones i, ves per on, m'estan passant!
    El cert és que em va molt bé que em diguis aquestes coses, així m'adono que alguns dels esdeveniments més recents que m'han passat han estat, simplement, casualitats de la vida no massa bones (per no dir dolentes). I el que m'està passant aquests últims dies... doncs deu ser fruit de la meva búsqueda personal.
    A veure si me'n surto!! :)

    ResponElimina