"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 30 de juny de 2013


JO HI VAIG SER!

Concert per la llibertat, 29 de juliol 2013

L'EMIGRANT

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
canteu, canteu,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
més ai,més ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! torneu-me a terra
que hi vull morir!
 

                                                    Jacint Verdaguer, 1894 (interpretada per Peret, 29 de juliol de 2013)


Feliç i contenta d'haver participat en un acte tan reivindicatiu per a la nostra terra i la nostra cultura  com va ser el Concert per la Llibertat.

Un esdeveniment especial, únic i ple d'intensitat i d'emoció. Una festa que quedarà en el record col.lectiu per ser un gran moment històric. 


14 comentaris:

  1. Jo no hi vaig poder anar, però teniu el meu suport.

    ResponSuprimeix
  2. Hi hauran molts més actes reivindicatius, però ho aconseguirem

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És important que la cosa no acabi aquí i que hi hagi més actes reivindicatius on quedi palesa la voluntat d'un poble. La qüestió és que ens fem notar i que no passem desapercebuts.

      Suprimeix
  3. Sembla que no, però aquestes festes arrosseguen la gent a favor de la independència.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que sí, tot plegat ajuda moltíssim a decidir una cosa o una altra. Tinc amics que mai hagués pensat que estarien a favor d'una Catalunya independent i ara n'estan totalment d'acord. Potser no ho seran de cor, però els seus motius també són prou importants i també compten perquè són part de la societat catalana.

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Sí, Josep, hi vaig ser. Estava al tram 285, entre El Vendrell i Comarruga. I tu, hi vas anar?
      Va ser molt emocionant tot plegat i crec que vam demostrar que alguna cosa s'està removent i que ja no hi ha marxa enrere. :)

      Suprimeix
  5. Descansa en pau Marion, siguis allà on siguis...

    ResponSuprimeix
  6. Jajaja... estic viva i ben viva... y potser no tardaré tant a tornar...
    Ets un cel!

    ResponSuprimeix
  7. I m'haig de creure que aquesta tal Tarraco Parc de Llevant es la Marion...?

    ResponSuprimeix
  8. Ehem... Amb tu, et tires un pet i tot déu se n'assabenta...

    Com que no em vaig veure amb cor de dir-te que ets un cel, li vaig demanar a la Tarraco que ho fes per mi.

    Què et sembla? ;)

    ResponSuprimeix