"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 19 de maig de 2013

Relats Conjunts:
2050


M.C. Escher, Relativity, 1953

Són les 7.00h del matí d'un dia qualsevol de l'any 2050. En John apaga el despertador i es frega els ulls per desvetllar-se. S'aixeca del llit, enfila cap al bany i fa un badall davant el mirall. Sent el soroll de la màquina de cafè i pensa que la seva filla gran ja deu estar esmorzant.

En sortir del bany i veure aquelles escales de difícil perspectiva i les portes del revés, agraeix ser un ciutadà dels anys cinquanta, però del segon mil·lenni després de Crist. Tenint en compte que s'havia casat dues vegades i que, entre els fills del primer matrimoni i els del segon, més els afegits de les respectives dones amb els anteriors marits,  havia arreplegat una família de 12 membres en total, en John pensa que no sap pas com s'ho hagués fet si li hagués tocat viure uns 30 anys enrere.

Va baixar les escales que el conduïen a la cuina amb una certa tremolor de cames, símptoma inequívoc que la partícula Grav-05 començava a deixar de fer efecte. Necessitava urgentment la nova dosi.

La seva filla gran, la Julie, en sentir-lo entrar per la porta, li desitjà el bon dia i li acostà l'ampolleta amb la dosi de la Grav-05. Ell se la va beure d'un glop i després li donà les gràcies. De seguida va notar com les conegudes pessigolles li pujaven des de la planta dels peus fins a dalt de tot del cap. Es va sentir reviscolat immediatament i va dir:

-Julie, si us plau, em fas un cafè i un parell de torrades?- i continuà- mentre m'ho prepares, ara que ja estic llest per desafiar la gravetat, m'enfilaré per les parets a despertar els teus germans i la teva mare, que sembla que, com cada matí, no tenen ganes de fer cas als despertadors.

-És clar, pare, però què et sembla si de pas els puges les dosis a l'habitació? Ho dic sobretot pel petit Peter que, com que té tant poc equilibri, li costa molt arribar a la cuina sense haver pres abans la Grav-05,- va dir la Julie tot acostant-li les ampolletes.

- Tens tota la raó del món, com sempre. Porta cap aquí!- va contestar a la seva filla, fent posat de resignació sobreactuada.

La Julie, rient,  li acosta el paquet amb les dosis de la Grav-05 i en John girà cua camí de les habitacions. 

Mentre pujava les escales li va venir al cap el talent que devia tenir qui va inventar la Grav-05. De ben segur, pensava,  que poc es creuria l'inventor en qüestió que amb aquell beuratge solucionaria, entre moltes d'altres coses, el greu problema dels pisos petits, ara que les famílies creixien i es multiplicaven inesperadament, tal i com li havia passat a ell mateix.

-Sens dubte, el millor invent del segle XXI- es va dir en John amb un somriure socarró als llavis.


(Aquesta és la meva participació a la proposta de RELATS CONJUNTS)

22 comentaris:

  1. Aquestes ampolles també solucionaven els possibles problemes de sobrepés.

    ResponSuprimeix
  2. Jpmerch:

    Posats a inventar... per què no? :))

    ResponSuprimeix
  3. coi i entra per la seguretat social? Perque aniréa fe unes receptes....m'anirà bé per fer treballs verticals.

    ResponSuprimeix
  4. Joan:

    Verticals, horitzontals, del dret, del revés... el que vulguis. Beneficis de l'avançament de les ciències!!
    Aix... qui pogués avançar una mica la màquina del temps?

    ResponSuprimeix
  5. Que ben escrit! És totalment versemblant, està explicat amb tanta naturalitat que m'he apuntat el nom de la dosis per si de cas ;)

    ResponSuprimeix
  6. Sílvia:

    Moltes gràcies!
    El món seria més fàcil amb la Grav-05, haurem de preguntar als qui amaguen la fórmula.
    Aprofito per donar-te la benvinguda al meu raconet. :)


    Josep:

    Un plaer, rebre un elogi de la teva part.

    ResponSuprimeix
  7. A tot això, el que més em preocupa de tot plegat és... al 2050 encara hi haurà despertadors?? Vaja...

    Bromes a part, molt imaginatiu, t'has inventat tot un sistema anti-gravitacional, qui sap si seràs visionària i d'aquí un temps tindrem alguna substància així. Recorda aquest relat i si cal patenta el nom! Seguim buscant maneres de fer-nos rics, no?

    ResponSuprimeix
  8. Ostras... si me trobo algú escalfant-se lo cafè a les bombetes de la làmpada me moro del susto!!

    Bo, bo, nena!! :))

    ResponSuprimeix
  9. La teva manera d'escriure ja és força ingràvida!

    ResponSuprimeix
  10. Molt ben escrit, imaginatiu... i em fa por que, fins i tot, visionari

    ResponSuprimeix
  11. Xexu:

    Ostres, no havia pensat en la patent, tens raó!
    Jejeje, encara seré jo la que faré la primera pela... bé, la segona, està clar, però ja estaria prou bé. ;)

    ResponSuprimeix
  12. Cantireta:

    Res d'espantar-se, li demanes que et faci un altre cafè per a tu i la feu petar una mica, que una bona xerradeta sempre va bé.

    Moltes gràcies pel teu comentari!

    ResponSuprimeix
  13. Helena:

    Ingràvida, agosarada, pausada, retòrica, apagada, excèntrica, equilibrada, exagerada... tot depèn del dia i de l'instant precís en què em poso a escriure. Va com va, això.

    Moltes gràcies pel teu comentari!

    Sícoris:

    T'agraeixo molt el comentari i, si tal com dius tu, sóc una mica visionària, quan arribem al 2050 em sentiré molt orgullosa d'haver escrit aquest post. Si és que no faig catúfols, clar, jajaja...

    ResponSuprimeix
  14. Un relat amb un punt gravitatori descomunal.

    ResponSuprimeix
  15. també funcionen per a patinar, anar amb bici, esquiar,...? Potser hauria de demanar la dosi màxima, però.
    Molt original!

    ResponSuprimeix
  16. Bé! Si em dones la fòrmula de les pastilles la capgiraré i la vendré als astronautes. Tot es posar-s'hi. Bon relat futurista!

    ResponSuprimeix
  17. Montse:

    Moltes gràcies pel teu comentari!
    Potser a tots ens aniria bé tenir aquest puntet gravitatori, no trobes?


    Totvedudol:

    Jo em prendria la fórmula sense ni pensar-m'ho i, després, provaria de patinar, anar en bici, esquiar i tot el que em vingués de gust fer. Aix... m'encantaria!!!

    Moltes gràcies per l'elogi!


    Loreto:

    Ells més aviat necessitaran la Antigrav-05, però tal com dius, tot és posar-s'hi i de ben segur que descobreixes la fòrmula.

    Me n'alegro que t'hagi agradat el relat.

    ResponSuprimeix
  18. Bona descripció futurista, en aquesta casa pujar-se per les parets no és un problema.

    ResponSuprimeix
  19. Rafael:

    Aquesta és la intenció de la Grav-05. Qui la inventi es farà d'or!
    Moltes gràcies pel teu comentari.

    ResponSuprimeix
  20. Molta imaginació! espero que no adoptin l'invent! Molt bon relat!

    ResponSuprimeix
  21. Elfreelang:

    Moltes gràcies, t'agraeixo el comentari. Em sembla que hauré de potenciar més la meva imaginació...

    ResponSuprimeix