"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 31 de març del 2013

ELS LLIGAMS DE L'AMISTAT



Feia dies que volia trucar una amiga. Parlo d'una gran amiga a la qual no tinc l'oportunitat de veure amb la freqüència que voldria perquè viu molt lluny d'on visc jo. De totes maneres, mantenim viva la flama de l'amistat mitjançat les trucades telefòniques i el correu electrònic. Així doncs, amb ella, el temps i la distància no han guanyat aquella batalla d'on gairebé sempre en surten victoriosos: la de l'oblit.

Tal com dic, feia dies que volia trucar-la però no trobava el moment, quan hi pensava, m'era impossible fer-ho i quan podia fer-ho, no hi pensava. A la vida actual, tots tenim tantes coses al cap que fins i tot ens despistem de les coses més importants quan realment són les úniques que importen de debò.

El dia de Dijous Sant vaig pensar en ella un munt de cops durant la jornada, tants que aquesta vegada em va ser impossible despistar-me i no trucar-la. Així que cap el vespre, just en tornar-me a venir al cap el pensament, vaig marcar el seu número de telèfon. No me'l va agafar, cosa que no em va estranyar perquè, en no ser encara l'hora de sopar, ja imaginava que potser no hauria arribat a casa. 

Una estona després vaig rebre un sms on em deia que em trucaria d'aquí a uns dies perquè justament aquell dia s'havia mort el seu pare. Em vaig quedar de pedra. Sabia que el seu pare estava malalt i que això acabaria passant, però no imaginava que els seus crits silenciosos demanant ajuda en un moment de patiment com el que estava vivint, m'arribarien d'una manera tan clara durant tot aquell dia en forma de pensament- recordatori.

Suposo que l'amistat que sentim l'una per l'altra segueix mantenint els forts lligams forjats durant anys a base de respecte, de comprensió, de tolerància i d'estimació profunda. Així doncs, tot i que el temps transcorre sense aturador i tot i que la distància continua dificultant amb molts quilòmetres pel mig la nostra trobada, els sentiments són ben vius  per unir-nos quan sigui i allà on sigui. 

La meva amiga sap que el meu cor i la meva ànima estan ara mateix amb ella per donar-li suport i ànims en un moment tan dolorós com és la mort d'un pare.


                                                                                       Dedicat a la L.


12 comentaris:

  1. Sembla mentida els lligams que tenim de vegades, alguna cosa et va fer pensar més del compte en ella, i és, com tu dius, aquests crits silenciosos que deixava anar. No és que cregui en aquesta mena de coses, sempre busco una explicació, però quan es dóna sempre té un regust especial. En aquest cas, amarg, ja que l'ocasió no era massa agradable. Però queda clar que el vostre lligam està molt vigent.

    ResponElimina
  2. Xexu:

    Hi ha molts més lligams invisibles amb la gent que estimem que no pas del que en som conscients. Jo no li busco mai explicació perquè veig molt clar que és part d'aquest món invisible (potser) per als nostres ulls, però no per a tots els nostres sentits.
    Ara bé, no estem educats ni ensinistrats per escoltar tot el que ens diuen els nostres sentits, per això ens perdem part d'aquest món invisible, però no irreal.

    ResponElimina
  3. llàstima de la distància, son moments per estar juntes. Una pàgina més de la vida que hem de passar. Esperoa que els lligams es mantinguin intactes.

    ResponElimina
  4. Joan:

    Estic mirant vols a veure si em puc escapar i calibrant les opcions per poder-ho fer.
    De totes maneres, segur que els lligams es mantindran intactes. En això no hi ha dubte.

    ResponElimina
  5. Això passa més sovint del que ens pensem.

    ResponElimina
  6. Josep:

    Doncs sí.
    La vida et porta per moltes bandes i per molts llocs diferents i de vegades separa amb espai geogràfic les famílies i els amics.
    L'important és que només sigui distància física i que no es transformi mai en distància emocional, que és la que compta de debò.

    ResponElimina
  7. L'amistat és un sentiment molt potent, de vegades més que l'amor i tot. I sovint ni ens n'adonem.

    ResponElimina
  8. La distància és un escull difícil de superar, però no és pas l'únic. Les persones tenim una capacitat relacional limitada, tant física com afectiva. Això de vegades no ho volem acceptar però és així. Ni tan sols les possibilitats que ofereixen les tecnologies ho poden arreglar. No és el mateix, per alguna cosa se'n diu "virtual". Petons i ànims per la teva amiga.

    ResponElimina
  9. Loreto:

    Gràcies a l'amor i a l'amistat podem sobreviure als embats de la vida. Sense aquests dos sentiments bàsics, la vida es pot arribar a fer molt feixuga.

    ResponElimina
  10. Cafè:

    És cert, de vegades volem arribar a molta gent i acabem sense arribar enlloc. De totes maneres, parlo d'amistat en majúscula i aquesta normalment es compta amb els dits de les mans. Potser algú molt empàtic podria utilitzar els peus i tot, però potser en quedaria ben esgotat.
    Cadascú ha de ser lliure per triar amb qui es vol relacionar més o menys profundament.

    ResponElimina
  11. Jo, tinc pocs amics, desprès coneguts i saludats, ja es veu què lo vostre es amistat amb majúscula. Et faig costat. Que aquest camí sigui per sempre.

    ResponElimina
  12. Audrey:

    De coneguts i saludats la majoria de la gent en té moltíssims. Ara bé, d'amics de debò, gent amb la que hi podries comptar de veritat si alguna vegada et passés alguna cosa, estic segura que ja no són tants. Ara bé, del que es tracta és, tal i com dius tu, que aquest camí sigui per sempre.
    I si no és per sempre, és perquè no havia de ser i punt, que això de "per sempre" fa una mica de por. ;)

    ResponElimina