"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 3 de març del 2013

CONTERTULIANS



Just l'últim dia que acabava el meu contracte laboral en el centre on treballava, un company de feina que havia estat una setmana de baixa per una grip (baixa que, evidentment, el Departament d'Ensenyament no havia cobert) es reincorporava aquell mateix dia i explicava que s'havia passat part dels dies, tenint en compte que el seu estat no li permetia gran cosa més, veient els programes de televisió que habitualment no veia per l'horari laboral.

Parlava dels programes, sobretot matinals, que inclouen tertúlies en el seu contingut, formades per un moderador-presentador i una sèrie d'especialistes en el tema triat per a l'ocasió. El company se n'escruixia de què, en aquestes tertúlies on es debatien temes d'actualitat, la majoria dels col·laboradors opinaven sobre les diverses temàtiques sense saber-ne un borrall, o poc més que un borrall, sobre allò que comentaven.

També ironitzava sobre el fet que potser havíem errat en triar la professió i que sortia molt més a compte participar en una taula rodona televisiva que no pas bregar amb adolescents, perquè només apareixent un parell d'hores en un d'aquests programes ja et guanyaves el jornal. A més, si no en sabies massa, tampoc era cap problema, ja que només fent posat d'interessant, assentint o negant i, en cas que et preguntessin, desviant l'atenció cap a un tema que dominessis, ja te'n podies sortir.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de veure més d'un d'aquests programes i, després de  documentar-me amb profunditat, em sembla que ja m'he decidit: vaig a enviar-los el meu C.V.  perquè crec amb fermesa que puc ser una clara candidata a participar com a col·laboradora en una d'aquestes tertúlies. 

Sóc educada, culta i domino l'art de tirar pilotes fora (aquest últim requisit ha estat ensenyat pels alumnes i el vaig aprendre de seguida. Sense ell m'hagués estat impossible aguantar els anys de docència). A més, ben mudada puc fer força goig (la meva mare sempre m'ho diu i el que ella diu va a missa), així que encara donaria el punt d'elegància que m'ha semblat que s'ha perdut en algun programa, tenint en compte alguns estilismes grisos i apagats. I, bé, ja no parlem del fet de trencar i fer baixar l'altíssima mitjana d'edat dels contertulians, que n'hi ha per pensar que o ets un "iaio" o no tens res a fer en aquesta vida perquè sembla que només és valorat el criteri afectat de senilitat.

De fet, és una llàstima que no compleixi l'únic requisit absolutament necessari i el més important de tots, si no, qualsevol matí (o tarda) em podríeu veure a la pantalla, no ho dubteu pas.

Que quin requisit? 

Sí, home, si tothom ho sap, el de tenir uns bons padrins!!




6 comentaris:

  1. Ja se sap que si dius una cosa amb aparent seguretat i posat afectat passa per ser una veritat, o almenys, gent amb menys confiança en ells mateixos, et creuran cegament. D'això viuen aquests tertulians.

    Ah, i una altra cosa que també se sap és el que dius al final, amb uns bons padrins s'arriba moooolt lluny. I després ens diuen que el curriculum és important.

    ResponElimina
  2. Xexu:

    Avui en dia, un bon currículum equival a tenir bons padrins, si no, ja has begut oli.

    Per sort, sense bons padrins però amb talent, voluntat, treball, constància i tossuderia per no tirar la tovallola, potser no arribaràs tan lluny com amb la "tarja de recomanació especial", però, si més no, segur que et guanyaràs el reconeixement per alguna banda i la satisfacció d'haver-t'ho guanyat tot solet, sense que t'hagin regalat res.

    I això sí que és ser afortunat!

    ResponElimina
  3. Amb tanta televisió per culpa de la TDT s'ha d'omplir la estona amb algun contingut barat, i els programes de tertúlia es de lo més barat que hi ha. Això o bé poses reposicions de l'Equipo A i del coche fantastico. Sens dubte jo sempre triaria les series clàssiques, però veig que jo no soc l'espectador mig.

    ResponElimina
  4. Pons007:

    Doncs sí que les tertúlies televisives són bastant penoses, és cert i només estant una estona davant la pantalla n'acabes fins al serení. Jo també signaria per les sèries clàssiques, aquelles que em van entretenir tant quan no eren clàssiques. I si no, les que són més noves, que n'hi ha moltes que estan molt bé. De fet, m'han parlat una que es diu The Wire... ;)

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord. Això dels tertulians fa cagar. El pitjor és que molta gent combrega amb tota aquesta basura. Això sí, Marion, també n'hi ha de joves...De fet, jo agrairia que fos tal com tu dius i la senectut fos requisit indispensable. Així almenys eliminaríem uns quants llepaculs. Els mitjans de comunicació són la cosa més venuda i menyspreable que circula actualment davant les nostres mirades impotents. Una mica d'honradesa si us plau!!!

    ResponElimina
  6. Hola Marion, nosaltres també som fans de THE WIRE i som pardidaris de la total investigació de trames i parrandes. T'animem a que tornis a escriure comentaris al blog de la penya bogarde, doncs ens agrada molt rebre aportacions gens anònimes i amb imatge de gat o de persona, tanseval, el que compta és la companyonia bogardiana i esperem el teu retorn a la blogada bogàrdica. Un dia després de cada matx tenim saragata a can Bogarde i publiquen la crònica. Ens agrada molt, doncs, que siguis una mica dels nostres. Ara ja ho pots ser molt més. T'esperem.

    ResponElimina